Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
bastida volant
Construcció i obres públiques
Mena de bastida suspesa que pot avançar recolzant-se en la part de l’obra ja enllestida; hom les utilitza per a la construcció de viaductes a gran alçada del sòl o quan aquest resulta inaccessible.
roda
Esport
Exercici que consisteix a fer, partint de la posició dempeus, un gir lateral passant per una vertical, executat recolzant primer una mà i després l’altra i amb les cames obertes i acabar en la posició inicial.
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
La presa d'Ilerda pels bagaudes i els sueus
Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex…
caure
Desviar-se de la seva posició d’equilibri, sobre el sòl, una cosa que hi descansa, dreta o recolzant en alguna altra cosa, moure’s aquella cosa per l’acció de la gravetat fins a restar ajaguda o en una nova posició d’equilibri.
Índexs pràctics per a realitzar un entrenament físic adient
Un entrenament físic adient és aquell que, respectant els gustos i objectius individuals, permet que l’organisme incrementi progressivament —o que mantingui eventualment— el seu rendiment cardiorespiratori i el de l’aparell locomotor Aquests objectius s’aconsegueixen mitjançant un entrenament regular, moderat i progressiu La regularitat de l’entrenament no sol plantejar dubtes a l’hora de la planificació com ja hem esmentat, cal que les sessions d’entrenament es realitzin, pel cap baix, 2 o 3 vegades a la setmana Tanmateix, la moderació i la progressió són factors dinàmics que depenen de l’…
mohana vina
Música
Instrument cordòfon pinçat constituït per una caixa de ressonància en forma de vuit, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha tres cordes melòdiques, quatre o cinc bordons i dotze cordes harmòniques, que hom toca amb plectre, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal.
shamisen
Música
Instrument de cordes pinçades japonès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma quadrangular i de fons pla, amb la taula harmònica plana, el mànec llarg, amb tres cordes, que es toca generalment amb un plectre, en posició vertical i recolzant-lo sobre la falda.
Santa Maria de Puig-aguilar (Guixers)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església L Prat Situat dalt un turó, a uns 1 325 m d’altitud, el santuari de Santa Maria de Puig-aguilar, molt a prop del Berguedà, gaudeix d’una panoràmica bellíssima Al cantó nord-occidental hi ha una cinglera que recorda Montserrat Més al fons, Encija A llevant té Montcalb i, més llunyans, es retallen els rasos de Peguera A migdia, la Corriu Mapa 292M781 Situació 31TCG895682 Del punt quilomètric 8,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga surt una pista a mà esquerra, just abans de passar el pont, que es bifurca al cap de 5 km Cal seguir la pista de mà…
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…