Resultats de la cerca

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme  Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí…

Format com a arquitecte amb FBrunelleschi, en fou el deixeble principal Treballà al convent de San Marco a Florència 1437-52, on reconstruí els claustres, la biblioteca i l’església Protegit per Cosme el Vell , inicià 1444 la construcció del Palazzo Medici-Ricardi, de planta quadrada i pati central, que és la seva obra cabdal i un model del palau urbà renaixentista En els seus treballs de decoració predomina la solemnitat del gust clàssic i el linealisme espacial villes de Careggi i de Cafaggiolo, prop de Florència El 1460 anà a Milà, on donà a conèixer l’estil florentí combinat…

Aquesta església, com a sufragània de la parròquia de Creixell, també depengué del monestir de Sant Pere de Casserres Existia ja el 1277, any en què és consignada en una inspecció dels visitadors de Cluny feta a l’esmentat monestir Del segle XVI endavant va augmentar la feligresia, motiu pel qual es reconstruí l’edifici Aquest, d’estil renaixentista, té a la porta de la sagristia la data del 1612 i al centre de l’arc del cor la del 1681, cosa que podria indicar les dates extremes de l’obra principal Té un bonic portal renaixentista amb dues columnes estriades que sostenen un…

Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista …

Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de…

Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i…

Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances 1893-97 a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova arquitecte municipal de Tarragona 1897-1939 i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924 Construí l’escorxador 1902, el mercat central 1915, el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva 1931 i la xarxa de clavegueres de Tarragona Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el creixement de…

Fou especialment forta a Biscaia, a Astúries i a Madrid Pel desembre del 1919 s’afilià a la Tercera Internacional, i per l’abril del 1920 el comitè nacional Merino Gracia, J Andrade, V Arroyo, etc decidí la seva transformació en Partido Comunista Español Reorganitzada sota la República, assolí una importància creixent com a suport dels caballeristes, a l’esquerra del PSOE Arribà a tenir uns 200 000 afiliats 1936 i el seu òrgan de premsa fou “Renovación” Dirigida per Hernández Zancajo, Santiago Carrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s’uní a les joventuts comunistes i formaren les Joventuts…

Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat…

Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una vila prop del…