Resultats de la cerca
Es mostren 450 resultats
Pasquier Quesnel
Cristianisme
Teòleg francès.
En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657 exiliat a Orleans 1681, expulsat de l’Oratori 1684, passà a Brusselles amb Antoine Arnauld , de qui era deixeble La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina 1669, és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales 1699, la idea central de la qual és l’excellència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur La seva obra fou condemnada per Gregori XI, en la…
Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux
Teatre
Literatura francesa
Autor dramàtic i novel·lista francès.
Començà la seva activitat literària amb una sèrie de novelles, que no tingueren gaire èxit A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral comèdies moralitzadores i satíriques L’île des esclaves , 1725 L’île de la raison , 1727 i comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors La surprise de l’amour , 1722 La seconde surprise de l’amour , 1727 La millor, però, és Le jeu de l’amour et du hasard 1730 Fou també autor de dues novelles importants La vie de Marianne , 1731 Le paysan parvenu , 1735, en les quals són més importants les reflexions de l’autor que no pas l’…
Agustí Altisent i Altisent
Historiografia
Historiador.
Ingressà al monestir de Poblet el 1946 És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals, Les granges de Poblet al segle XV , premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans 1969, Història de Poblet 1974 i L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200 , publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969 i de gran nombre d’articles d’història monàstica i medieval També publicà Descentralización administrativa del Monasterio de Poblet 1981, Reflexions d’un monjo 1996, etc Fou membre, des del 1979, de l’Acadèmia de Bones Lletres de…
Pedro Ciruelo
Música
Teòric aragonès.
Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples,…
Johan Huizinga
Historiografia
Historiador holandès.
Professor d’història a les universitats de Groningen 1906 i Leiden 1915, la seva obra Herfsttij der Middleeuwn ‘La tardor de l’Edat Mitjana’, 1919 constitueix una valuosa reflexió sobre els canvis en la vida i els sentiments entre l’edat mitjana i el Renaixement Continu analitzador dels valors de la societat europea, escrigué Erasmus 1924 Homo Ludens 1938 Els seu pensament evolucionà cap a una amarga crítica de la civilització moderna, reflectida en In de schaduwen van morgen ‘A l’ombra del demà’, 1937 Conreà, també, l’assaig històric i la teoria de la historiografia, i publicà unes …
Jordi Galí i Herrera

Jordi Galí i Herrera
AntoniaHo (CC BY-SA 4.0)
Educació
Pedagog i historiador.
Fill d’ Alexandre Galí i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme promogut per Antoni Batlle 1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…
,
Joan Arús i Colomer
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Format en un ambient familiar catalanista, a disset anys publicà poemes a la revista de Castellar Laietània El 1913 entrà al Diari de Sabadell , que dirigí durant un quant temps Des d’aquí i des de la revista Ars 1914-15 deixà clara la seva voluntat de militar en el noucentisme i l’admiració per Carner, la influència del qual és palesa sobretot en El llibre de les donzelles 1917 Els contactes que mantingué amb Joaquim Folguera li obriren les portes de La Revista , una de les moltes publicacions properes al noucentisme que acolliren la seva collaboració en aquests anys, en què…
,
Enric Casasses i Figueres
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’ Enric Casassas i Simó La seva obra mostra influències molt heterogènies de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc És autor dels reculls La bragueta encallada 1972, La cosa aquella 1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992, Tots a casa, al carrer 1992, No hi érem 1993, premi Crítica de poesia catalana 1994, Començament de començaments 1994, Desfà els grumolls 1994, Calç 1996, premi Carles Riba 1995, Els nous cent consells del consell de cent 1996, D’equivocar-se així 1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996, Uh 1997…
,
cambra reverberant
Física
Recinte acústic tancat que afavoreix la reflexió de les ones sonores en totes les direccions.
Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra…
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els…