Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Unió Democràtica de Catalunya
Reunió del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya
© AVUI/M. ANGLARILL
Història
Partit polític català, fundat el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d’inspiració cristiana, però no confessional.
De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…
Giovanni Battista Pergolesi
Música
Compositor italià.
Vida La seva família, d’origen humil, tenia com a nom Draghi però foren anomenats Pergolesi perquè provenien del poble de Pergola Sembla que des de petit Giovanni Battista tingué una salut feble i que fins i tot, segons afirmen alguns contemporanis, tenia algunes deformitats físiques Començà els estudis musicals a Iesi amb F Mondini i F Santi i demostrà una precoç aptitud per a la música, fet que convencé el pare d’enviar-lo a Nàpols per a perfeccionar-se al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, on arribà en algun moment abans del 1725 Allí fou alumne de D de Matteis, G Greco i F Durante…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
Almatret

Façana de l’església parroquial de Sant Miquel d’Almatret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…
Jornalers i propietaris
L’any 1787, Arthur Young, el viatger anglès que es va fer famós pels seus escrits sobre agricultura, va remarcar en finalitzar la seva excursió a Catalunya que en aquest país “sempre que un home disposa d’una extensió de terra que pot conrear ell mateix, els resultats són bons No hi ha cap estímul comparable a la possessió d’un tros de terra en un país que manca d’altres mitjans de subsistència Els únics capitals existents a Catalunya, pel que fa a aquesta matèria, són els braços dels homes amb ganes de treballar, amb l’ajut, potser, de l’estalvi originat per la llarga contemplació d’uns…
Sant Boi de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
Els parlaments. 1027-1714
A partir de l’any 1000, en algunes àrees de l’Occident europeu sorgiren els embrions dels futurs parlaments i dels futurs governs parlamentaris Es diu que el primer de la història va ser l’English Parliament, que definí les funcions que li corresponien el 1207 i el 1295 Però, de fet, l’origen és, a l’inici del segle X, el Parlement de Normandie o Échiquier de Rouen I se suposa que la invasió normanda d’Anglaterra, el 1066, dugué aquesta institució a les illes Britàniques El primer parlamentarisme Així, el mot anglès parliament es considera derivat del francès parlement , paraula que procedeix…
Orís
El castell dalt del turó i l’església parroquial de Sant Genís d’Orís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora Amb el seu castell d’inconfusible silueta, domina el sector N de la Plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del Ter El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló…
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…