Resultats de la cerca

El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo,…

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…

Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni…

Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…

Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…

Cal distingir-hi dues fases la primera, coneguda com a Revolució de febrer març, segons el calendari gregorià, forçà l’abdicació de Nicolau II la segona, anomenada Revolució d’Octubre novembre, segons el calendari gregorià, donà el poder al partit bolxevic Les arrels de la revolució del 1917 es poden situar a la darreria del s XIX, en les contradiccions existents tant en el si del sistema socioeconòmic com entre aquest i el règim polític El moviment revolucionari del 1905 mostrà que “Rússia era un polvorí”, situació que les reformes de Stolipin no modificaren la Primera Guerra Mundial, amb…

Vista aèria d’aquest poblat fortificat, situat al cim del Puig de les Muralles, al nord del poble de Roses Hom pot observar a la foto un camí exterior de visita, modern, que envolta la muralla d’època visigòtica ECSA-JTodó Aquest poblat fortificat hispanovisigòtic és situat al cim del Puig de les Muralles, dins el conjunt de Puig Rom, al N del poble de Roses Alt Empordà El lloc és totalment inaccessible per tres costats, i només ho és pel migdia, si bé per allí l’accés tampoc no és gens fàcil En el parament de migdia hi ha la porta d’entrada al recinte Conserva pràcticament tot l’emmurallat,…

Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-oest, situada enmig de la vegetació F Baltà L’església de Sant Feliu del Bac es dreça damunt un petit turó, al vessant septentrional de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la riera d’Oix i presidint la part alta de la Vall del Bac Mapa 256M781 Situació 31TDG514791 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-153 de la Canya a Sant Pau de Seguries Després de passar el coll de Capsacosta cal deixar el cotxe a la casa de Malbosc, davant mateix de la qual surt un petit camí que baixa fins a trobar la carretera que segueix, de…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…