Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
pantà de Susqueda
El pantà de Susqueda
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà (238 hm 3
de capacitat) construït sobre el Ter dins el terme de Susqueda
(Selva), aprofitant el congost per on passa el riu entre la serra de Montdois i el Portell, al N, i la de Sant Benet al S.
Iniciat el 1958 per Hidroelèctrica de Catalunya SA, entrà en servei el 1966 i fou inaugurat el 1967 El mur de contenció fa 135 m alt i es troba aigua avall de l’antic poble de Susqueda, que ha restat negat La central hidroelèctrica, subterrània, és a 4 km aigua avall i té una producció mitjana anual de 180 milions de kWh
Noel Clarasó i Serrat
Literatura
Escriptor fill d’Enric Clarasó i Daudí.
El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc En català publicà, entre altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968
Sanç de Ridaura
Metge.
El 1365 assistí l’infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l’acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós El 1367, essent metge del comte d’Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta És autor d’un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia , que ha restat inèdit
Turandot
Música
Darrera òpera de G.Puccini, el qual morí quan en mancava la darrera escena, que fou completada per F.Alfano.
Estrenada a la Scala de Milà 1926 per MFleta i Rosa Raïsa al Liceu de Barcelona, el 1928, ha restat al repertori internacional L’argument basat en una faula de GGozzi narra les proves a les quals la princesa xinesa Turandot sotmet els seus pretendents tres preguntes, que només són satisfactòriament resoltes pel príncep Calaf Ferruccio Busoni també escriví una altra Turandot 1917
Pierre Sicard
Pintura
Pintor francès.
Especialitzat durant els primers temps en paisatges parisencs i del seu món nocturn, es dedicà després a viatjar i recollí en els seus quadres els paisatges dels diferents indrets on havia restat Londres, Provença, Espanya Residí un quant temps als EUA i a l’Extrem Orient Té obres a Barcelona, Tours, Versalles i al Musée National d’Art Moderne de París
Casa forta de Fontcoberta
Art romànic
A Fontcoberta devia haver una casa forta Segons Constans 1985, pàg 118 l’any 1096 surt documentat un Berenguer Bernat senyor d’aquest lloc El 1198 trobem un Ramon de Fontcoberta “Raimundi de Fontecooperto” No sembla pas, però, que n’hagi restat res d’aquesta construcció, ja que can Pujol, una de les masies més senyorials del terme, és d’època moderna
Pau Eissavèl
Literatura
Escriptor occità.
Els seus poemes — Au bèu solèu dis avis ‘Al bell sol dels avantpassats’, 1925, A l’aflat dau gregau ‘A l’alè del gregal’, 1929 i Lo Lume subre la dralha ‘La llum sobre el camí’, 1931— celebren la bellesa del món provençal en un estil impregnat d’esteticisme clàssic Les seves narracions Au cantar di dogas ‘A la cançó de les dogues’ han restat inèdites
Castell de Tonyà (Garrigàs)
Art romànic
L’any 1281, el comte Ponç Hug IV d’Empúries concedí permís a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses per tal que pogués fer construir i edificar una força forciam a Tonyà, allà on volgués El permís fou donat en un moment de tensions i enfrontaments D’aquesta fortificació monàstica, si és que s’arribà a construir, no n’ha restat res
l’Arrif
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada al límit amb el terme de Puçol (Horta).
El 1260, Jaume I atorgà a Morvedre de poder prendre aigua de la séquia de Montcada mitjançant la séquia de l’Arrif , per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la séquia major de Morvedre
Natzaret
Barri
Barri de la ciutat de València, situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del llit antic del Túria, enfront del Grau de València (fins el 1897 formà part de la Vilanova del Grau) i davant la platja de Natzaret.
El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet Al llarg del segle XIX esdevingué lloc d’estiueig de famílies valencianes hom hi bastí un parc públic però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de treballadors del port Actualment és mal dotat de serveis i d’equipament i deficientment urbanitzat