Resultats de la cerca

Hom creu que era gendre de Walter Fürst, que el 1307, en unió amb els representants dels cantons de Schwyz i d’Unterwalden, jurà d’alliberar la pàtria de la dominació austríaca La llegenda diu que, havent-se negat a retre acatament al governador del cantó, Gessler, i a l’emperador, Tell fou sotmès a la prova d’haver de disparar una fletxa contra una poma posada al cap del seu fill Reeixí en l’empresa i aconseguí, finalment, de venjar l’afront donant mort al governador La llegenda d’aquest personatge constituí la base argumental de l’obra Wilhelm Tell 1804, de Schiller, i del…

Fill natural de Pedro Guillén de Guzmán y González Girón, residí, de jove, a Fes i aconseguí per a Alfons X de Castella l’ajut del sobirà musulmà en la lluita contra el fill d’aquell, el futur Sanç IV Nomenat governador de Tarifa 1293, es distingí en la seva defensa contra els benimerins i les faccions castellanes, fins al punt, segons li és atribuït, de sacrificar-hi un fill i de preferir retre homenatge a Jaume II de Catalunya-Aragó abans de permetre que la ciutat caigués en poder dels musulmans El 1309 participà en l’expedició de catalans i castellans contra Almeria i, amb l’ajut de la…

La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al s XI Consta de tres recintes l’antic, que mira al S i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al NE, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238 El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor a l’agost del 1250 Posteriorment pertangué a la corona Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del…

Professionalment fou oficial d’artilleria de l’exèrcit francès En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i, després, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans Va ser també síndic de la mantinença catalana del felibrige i mantenidor dels Jocs Florals, a Perpinyà La seva poesia, clàssica, té un caràcter preciosista Publicà els reculls Renaixement català somnieigs poètics 1964 Esfullament d’ànima Tannkes 1966, escrit amb la intencionalitat de retre un homenatge a Carles Riba Itinerari…

Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina consumí els…

Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que…

Es donà a conèixer com a integrant del grup teatral popular Els Pavesos, des del qual passà a interpretar papers en diverses pellícules entre les quals El virgo de Vicenteta 1979, de V Escrivà, El vicari d’Olot 1980, de V Pons, Con el culo al aire 1980 i Que nos quiten lo bailao 1983, de C Mira, El fascista, doña Pura y el follón de la escultura 1983 i La gran quiniela 1984, de J Coll Espona, La rossa del bar 1985, de V Pons, Moros y cristianos 1987, de L Garcia Berlanga, Daniya, jardí de l’harem 1988, de C Mira, Amanece como puedas 1988, d’A P Canet, Puta misèria 1989, de V Pons…

L’any 2004 inaugurà la primera fase S’obriren al públic les dependències emplaçades a l’antiga casa colonial de Can Serra, que ha estat restaurada S’inaugurà el Centre de Documentació i una exposició titulada “D’immigrants a ciutadans”, que fa un recorregut per la història de la immigració a Catalunya des del segle XIX fins a l’actualitat El 2012 s’inaugurà una segona fase del museu en un edifici annex de nova construcció que acull els tres espais expositius permanents en una museografia en aperto , és a dir, a l’espai exterior Humans en moviment, en què es fa una anàlisi i revisió de les…

Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185 i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana El 1221 fou feta la divisió d’aquests…

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…