Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
Maximilià de Baden
Història
Príncep i canceller alemany.
Hereu del gran duc Frederic II de Baden Féu la carrera militar Guillem II el nomenà canceller octubre del 1918 i fou encarregat de negociar un armistici a la fi de la Primera Guerra Mundial El 9 de novembre del mateix any, sense saber-ho Guillem II, anuncià al país l’abdicació de l’emperador per tal de garantir la permanència de la dinastia al tron el mateix dia, però, els esdeveniments revolucionaris l’obligaren a dimitir, i lliurà el poder al socialista Friedrich Ebert
comunitat de base
Cristianisme
Petit grup espontani constituït per realitzar la fraternitat evangèlica en els diversos camps de la vida (intel·lectual, religiós, polític, etc), sobre la base d’unes raons d’afinitat (barri, ideologia, compromís polític, treball o amistat).
Algun grup arriba a la vida comuna d’altres celebren reunions freqüents Les comunitats de base nasqueren com a reacció a la manca de contacte personal en les grans parròquies urbanes i com a recerca comunitària d’un engatjament cristià concret Evolucionen constantment i semblen tendir a distingir-se dels grups de contestació i a adoptar una posició dialèctica envers l’Església oficial Han tingut molta importància als països de l’Amèrica llatina, on sovint han estat vinculats a moviments populars més o menys revolucionaris
cartisme
Història
Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l’Associació de Treballadors de Londres.
El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí
Fritz Reuter
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Membre de l’organització estudiantil de Jena, de tendència liberal, fou empresonat 1833 i, més tard, condemnat a mort, acusat d’haver participat en els moviments revolucionaris del 1836 commutada la pena, passà sis anys a presidi La seva producció literària —novelles i poesies— es caracteritza per un humor maliciós i senzill, amb què descriu tipus i costums populars Escriví, en baix alemany, obres com Ut de Franzosentid ‘Records del temps de l’ocupació francesa’, 1859 i Ut mine Festungstid ‘Quan era a la presó’, 1863
Louis René Édouard Rohan
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg
Nikolaj Aleksandrovič Dobrol’ubov
Literatura
Comunicació
Crític, publicista i poeta rus.
Collaborà en la revista Sobremennik ‘El Contemporani’, dirigida per Černyševskij El 1860 anà a l’estranger, on es familiaritzà amb els moviments revolucionaris De concepcions liberals, evolucionà vers les idees democraticorevolucionàries del socialisme utòpic en defensa dels camperols oprimits Estudiava la història de la literatura com una mostra del procés històric en què el poble participa com més va més Els assaigs sobre Gončarov, Ostrovskij i Turgen'ev resten com a mostres clàssiques de la crítica literària russa Fou un dels qui marcaren el principi de les idees…
Erich Weinert
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Membre de la Lliga d’escriptors proletaris-revolucionaris 1928, s’exilià a l’URSS el 1933 Prengué part en la Guerra Civil Espanyola, en el bàndol republicà, i durant la Segona Guerra Mundial fou locutor de la ràdio moscovita President del Nationalkomitee Freies Deutschland 1943-45, a partir del 1946 residí al Berlín oriental i fou propagandista del comunisme Publicà reculls poètics Rufe in der Nacht , ‘Crits en la nit’, 1947, narracions Der Tod fürs Vaterland , ‘La mort per la pàtria’, 1942 i les seves memòries sobre la guerra espanyola Camaradas , 1951
Internacional Sindical Roja
Història
Organització creada el 1921 i desapareguda el 1934 al si de la Tercera Internacional per tal d’agrupar els sindicats.
Dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya, rebé el suport principalment del setmanari de Maurín Lucha Social 1919 El 1921 el comitè nacional de la CNT envià una delegació al congrés constituent de Moscou Arlandis, Ibáñez, Maurín, Nin després, Gaston Leval, on Nin restà com a membre del secretariat de la ISR El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup de “La Batalla” afavorí la creació d’uns comitès sindicalistes revolucionaris, que s’adheriren a la ISR i enviaren una delegació al tercer congrés 1924 Maurín, Jové, Trilles, Pérez Solís
Moviment d’Esquerra Nacionalista
Partit polític
Partit independentista i revolucionari fundat el 1985 per una escissió de Nacionalistes d’Esquerra contrària a la creació de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, que consideraven una mesura reformista i electoralista.
Adoptà un caràcter assembleari, assumint les experiències dels nous moviments socials alternatius En les eleccions europees de 1987 donà suport a Herri Batasuna El 1989 s’integrà com a collectiu dins La Crida , però el 1992 es reactivà amb un clar vessant ecologista En les eleccions autonòmiques de 1992 es coalitzà amb Alternativa Verda 10323 vots El 1993participà en la fundació d’ Els Verds , on es dissolgué Dirigent Joan Oms El seu portaveu fou Alliberament 1985-1989 itingué com a branca juvenil l’Assemblea de Joves Revolucionaris dels Països Catalans
Voluntaris de la Llibertat
Militar
Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre (1868), amb les armes preses als arsenals militars.
Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit