Resultats de la cerca

Degà de la facultat de dret de Bordeus el 1940 Publicà, entre d’altres obres, Le contrôle juridictionnel de l’administration 1934, Précis de droit administratif 1943, etc

Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el…

Estudià medicina a la Universitat de Lió 1949 i prosseguí la seva formació al Centre de Cirurgia Experimental de Mont-real i a la Universitat d’aquesta ciutat, on es doctorà l’any 1953 en fisiologia Impartí classes de fisiologia a la Universitat de Baylor Texas i a la Universitat de Houston abans d’incorporar-se a l’Institut Salk de La Jolla, centre en el qual desenvolupà bona part de la seva recerca, centrada en la investigació neuroendocrinològica El 1977 rebé el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell, premi que compartí amb Andrew V…

Estudià al Royal College of Music del 1961 al 1965, on tingué com a mestres Anthony Hopkins piano, Peter Racine Fricker i John White composició Després estudià amb K Stockhausen a Colònia entre el 1965 i el 1966 Com a pianista, s’especialitzà en música comtemporània, camp en el qual obtingué un gran reconeixement Fou el primer compositor resident a Cambridge 1967 Les seves primeres obres combinen elements del renaixament musical anglès amb el serialisme a l’estil de Peter Maxwell Davies, com és palès en la Missa brevis , per a setze veus 1966-67 Més tard, la influència de Stockhausen s’…

Estudià al Conservatori de París i debutà a l’Òpera de la ciutat el 1963, inicialment amb papers petits El mateix any es presentà a la Piccola Scala de Milà amb Les mamelles de Tirèsies F Poulenc, i cinc anys més tard debutà amb el paper de Plutó L’Orfeo a Ais de Provença, festival al qual tornà en anys successius amb papers com els de Don Giovanni o Don Basilio El barber de Sevilla El 1973 es presentà com a Don Giovanni al Festival d’Edimburg, personatge amb què debutà al Metropolitan de Nova York Caracteritzat per la tessitura prototípica del baix cantant, ha actuat amb èxit a l’Òpera…

Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb…

Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de…

Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge…

Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I