Resultats de la cerca

Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo  Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen  Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com  El tio de la tissa  1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914

Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb…

Defensa central, es formà a les categories inferiors del Girona FC Entre el 1979 i el 1982 jugà tres temporades amb el primer equip gironí i, tot seguit, tres temporades més al filial del Saragossa Debutà a primera divisió amb el Saragossa 1985-94, amb el qual guanyà dues vegades la Copa del Rei 1986, 1994 Disputà un partit amb la selecció catalana Ha estat segon d’entrenadors amb Txetxu Rojo, Juanma Lillo o Víctor Fernández, al Saragossa i al Porto, i ha dirigit, entre d’altres, el Girona 2009-10 El 2010 fou nomenat secretari tècnic del FC Barcelona

S’inicià a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, a les ordres de Martín Núñez Posteriorment, també s’entrenà amb Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1987-90 i amb Martín Velasco Assolí diversos títols catalans en pista quatre en 5000 m 1992-95, quatre en 10000 m 1992, 1994, 1995, 1997 i un en 10 km en ruta 1994 Guanyà el Campionat de Catalunya de cros en vuit ocasions 1987, 1988, 1989, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998 Competí en el Mundial de cros 1992, 1996 Com a tècnic, ha entrenat els fondistes José Ríos i Carles Castillejo

Fou autor d’obres d’anàlisi psicològica i d’intenció política, com Un hombre de treinta años 1933, amb elements autobiogràfics, El último pirata del Mediterráneo 1934, reportatge novellat i polèmic sobre la vida del financer mallorquí Joan March i Ordinas, que tingué nombroses edicions durant la Segona República, i Octubre rojo 1930 El 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà els quinze volums de la sèrie titulada Luz sobre España , reportatges novellats de la Guerra Civil escrits des del punt de vista del partit comunista espanyol, entre els quals Guerra y Revolución en Cataluña 1946

Fundat el 1930, inicialment prengué el nom d’El Caballo Rojo Es trobava situat dins el complex Atracciones Sarrià El 1942 es refundà amb el nom Club de Pelota Basca i el 1946 adoptà la denominació definitiva, any que també el complex on es trobava canvià per anomenar-se Piscinas y Deportes En pala curta destacaren jugadors com Pedro Hernández I, Alberto Castillo I, Jordi Vidal, José Miguel Legarrea i Jaume Urrich En paleta foren rellevants Enric Muñoz i Tito Castillo II, i en paleta de cuir Jaume i Rafael Carbonell El 1986 tancà les installacions i es traslladà al complex de Bac…

S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964

Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès

Tècnic de publicitat i diplomat en ciències socials i administració d’empreses, el 1966 creà la primera empresa de publicitat, que dugué a terme una reeixida campanya de promoció de les maquinetes d’afaitar de l’empresa de la seva família El 1975 creà Bassat Associats, que s’uní a la multinacional Ogilvy & Mather i es convertí en una de les agències publicitàries capdavanteres de l’Estat espanyol, i de la qual és president des del 2007 En el curs de la seva expansió ha creat noves divisions especialitzades, entre les quals Bassat, Ogilvy & Mather Comunicación 1991, Ogilvy & Mather…

Fou un dels grans davanters de la primera època del futbol català Començà al Team Rojo, format per treballadors escocesos de Fabra i Coats La temporada 1900-01 jugà amb l’Hispània i guanyà la primera edició de la Copa Macaya La següent temporada 1901-02 actuà amb el FC Barcelona i tornà a guanyar el mateix torneig, equivalent al Campionat de Catalunya del moment Jugà a l’Espanyol 1902-05 i 1908-12 L’any 1906, jugà algun partit amb el Barça Amb l’Espanyol es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1903, encara amb el nom de Copa Macaya 1904, 1912 Fou màxim golejador de la…