Resultats de la cerca

De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi celebrà quatre sínodes i un concili provincial Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III Participà en el tractat de pau de Deza 1361, i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78 El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem Posseïa els llocs i castells de Borja…

Fill del mercader Pere Rard i d’Elisabet Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d’Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l’establiment dels jesuïtes a Perpinyà A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins 1610 Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall Renuncià la mitra el 1616, però no fou…

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’antipapa Fèlix V 1440 i fou…

La capella del castell de Quermançó és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 En els nomenclàtors del final del segle XIV l’església figura que tenia un sacerdot encarregat, que havia d’acudir als sínodes diocesans, inclosa l’església de Sant Feliu de Vilajuïga El castell, antiga possessió dels comtes d’Empúries, apareix en la documentació del segle XI, en el testament de Ponç I, del 1078 Aquest, al llarg de la seva història, ha sofert diverses destruccions i reconstruccions, les quals devien afectar també la seva capella Entre les restes de la fortalesa que…

La capella de Sant Salvador és documentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i l’any 1362 com a “ sancti Salvatoris de Villacuto” , sufragània de la parroquial de Sant Martí de Pau No apareix en els nomenclàtors del segle XIV, la qual cosa significa que en aquella època no tenia un sacerdot encarregat que hagués d’assistir ais sínodes diocesans L’església de Sant Salvador potser fou la capella del castell de Vilaüt Si això fos cert es devia enrunar al mateix temps que aquest en una data que desconeixem per manca de notícies històriques L’estat actual de les ruïnes…

Fou auditor del palau apostòlic, prelat domèstic del papa, exarca d’Ancona i arquebisbe de València 1288-1312 El 1295 Jaume II el nomenà, a més, canceller de la corona catalanoaragonesa i exercí des d’aleshores diverses gestions diplomàtiques a Sicília 1297, Sardenya i Còrsega 1303 El 1303 ingressà, a València, a l’orde dominicà, sense, però, renunciar la seu el seu esperit auster contrastà, a la cort, la influència espiritualista d’Arnau de Vilanova Visità unes quantes vegades la diòcesi i convocà dos sínodes 1269 i 1303 Intervingué en el concili general de Viena del Delfinat i…

Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…

Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les comunitats…

Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament excomunicat El 1077…