Resultats de la cerca

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

Vida i obra Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós , i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella Fou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404-14, i s’intitulà Marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología , i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella Es relacionà des de molt jove amb els reis…

Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a…

Hom l’ha situat entre Gerri de la Sal i Sant Esteve de Perabella, on el 846 actuava part de la comunitat, amb un altre petit monestir donat a Gerri el 849 Les lluites entre els comtes Galuidó i Frèdol provocaren la ruïna d’aquests monestirs, que el 966 eren una simple possessió de Gerri

En el qual la conservació és assegurada per l’envasament en un recipient estanc als líquids, als gasos i als microorganismes, a qualsevol temperatura inferior a 55°C, i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de destruir o inhibir totalment els enzims, els microorganismes o les seves toxines El valor nutritiu global d’una conserva és sempre una mica inferior al dels seus components en fresc La dessecació i la salaó de productes animals ja eren practicades a l’antiguitat per grecs i romans són àmpliament testimoniades, per exemple, la salaó de porc als Pirineus i la…

Quan acaba de néixer, el cos del nadó és cobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dins de l’úter i els primers dies de vida independent Aquesta substància va desapareixent en pocs dies, absorbida per la pell o despresa en rentar l’infant La pell del nounat sol estar enrogida, per bé que també pot tenir una tonalitat blavosa durant les primeres hores Alguns nadons presenten unes taques rogenques i d’altres blanquinoses, a causa d’una immaduresa dels mecanismes de regulació del diàmetre dels vasos sanguinis Així, la pell presenta un aspecte…

La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…

És una espècie que hom troba fàcilment a les prades de fanerògames de mar o en els fongs de fang S'alimenta principalment de petits crustacis Bé que és abundant a les costes dels Països Catalans, el seu valor econòmic és més aviat poc important

Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…