Quan acaba de néixer, el cos del nadó és cobert per la vernix caseosa, una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dins de l’úter i els primers dies de vida independent. Aquesta substància va desapareixent en pocs dies, absorbida per la pell o despresa en rentar l’infant.
La pell del nounat sol estar enrogida, per bé que també pot tenir una tonalitat blavosa durant les primeres hores. Alguns nadons presenten unes taques rogenques i d’altres blanquinoses, a causa d’una immaduresa dels mecanismes de regulació del diàmetre dels vasos sanguinis. Així, la pell presenta un aspecte similar al del marbre, per la qual cosa se l’anomena cutis marmorata, si bé això no té cap més transcendència. En els dies següents el color de la pell es va modificant, i a les poques setmanes sol ésser blanca o pàl·lida. Molts nadons passen per una etapa en què la pell adquireix una coloració groguenca, denominada icterícia fisiològica, que no té tampoc cap transcendència, com ja es descriu en l’apartat de malalties i trastorns del nadó, en aquest mateix capítol.
És freqüent que es presentin petites hemorràgies sota la pell, o petèquies, causades per les compressions produïdes durant el part. També hi poden haver algunes zones de la pell descarnades, especialment els canells, els turmells i les plantes dels peus, sobretot si l’infant ha nascut després de la data prevista. Aquestes petites alteracions es corregeixen espontàniament durant els primers dies de vida.
Sovint, el nadó, sobretot si ha nascut abans de la data prevista, té el cos cobert d’un borrissol abundós, denominat lanugen. El borrissol pot ésser de color fosc i de vegades cobreix part de la cara i les orelles. Generalment, va desprenent-se i canviant de color en les primeres setmanes, fins que la pell queda coberta per la vellositat normal.
Molts nadons presenten angiomes cutanis, taques vermelloses produïdes per alteracions congènites dels vasos sanguinis. N’hi ha de diferents tipus, però les més comunes, presents pràcticament la meitat dels nadons, són les taques salmó, que solen localitzar-se a les parpelles, el front i el clatell; aquestes taques rosades, d’uns mil·límetres o uns pocs centímetres de diàmetre, solen atenuar-se o fins i tot desaparèixer —sobretot les localitzades al front— als pocs mesos de vida. Un altre tipus molt comú en el nadó és la denominada taca mongòlica, una taca de color fosc, blavós, localitzada al ventre o, amb més freqüència, a l’esquena; no és símptoma de cap trastorn i normalment desapareix amb el temps. Altres nadons presenten nevus pigmentaris, taques cutànies originades per l’acumulació de cèl·lules productores de melanina, de molt diversos tipus.
Una altra alteració transitòria que pot presentar el nadó és l’anomenat acne del nadó, trastorn constituït per l’aparició de petites pàpules, o barbs, semblants a les que es presenten en l’acne de l’adolescent. Solen aparèixer quan l’infant ja té uns quants dies i es localitzen, sobretot, a la cara. L’alteració és produïda pels canvis hormonals que experimenta l’organisme del nadó, i desapareix sense necessitat d’establir-hi cap tractament en especial. De tota manera, cal tenir en compte que, si se’ls manipula, els granets poden infectar-se i deixar-hi cicatrius.