Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
Johann Anton André
Música
Compositor i editor de música alemany, fill de Johann André.
Inicià la seva educació musical de molt petit, i a sis anys ja compongué peces senzilles Estudià composició a Mannheim amb GJ Vollweiler 1792-93 i el 1796 ingressà a la Universitat de Jena per a estudiar belles arts Aviat retornà a Offenbach per a dirigir l’editorial musical de la família El 1799, durant un viatge de negocis per Alemanya i Viena, adquirí a Munic el procés litogràfic de Senefelder i Gleissner de mans dels propis creadors, que passaren a formar part de la plantilla de l’empresa Aspirà a editar un catàleg cronològic dels manuscrits mozartians des del 1784 fins al…
REM
Música
Grup nord-americà de rock alternatiu.
Al principi dels anys vuitanta, el punk es reconvertí en post-punk i, després, en rock alternatiu Un dels grups que millor han representat aquesta darrera tendència, que es mou en cercles menys comercials i on les guitarres són les protagonistes, ha estat REM És format per Bill Berry bateria, Peter Buck guitarra, Mike Mills baix, i Michael Stipe veu i líder del grup Començaren a tocar junts el 1980 a Athens, Geòrgia Les seves cançons expressaven, com el punk , la desesperança d’una generació de joves, però amb guitarres pop -frases de les guitarres elèctriques, caracteritzades per melodies…
Maurice Utrillo
Pintura
Pintor francès.
Postimpressionista de caràcter autodidàctic, la seva vida és bastant peculiar Era fill de la model i pintora Suzanne Valadon i d’un desconegut El 1891 prengué el nom de Maurice Utrillo, que li donà l’artista català Miquel Utrillo Rebé una educació acurada, que immediatament rebutjà, i es dedicà a rodar món Alcohòlic precoç, començà a pintar el 1902, a instàncies de la seva mare, per tal d’oblidar l’alcohol, la qual cosa no aconseguí mai Té una primera fase impressionista i una segona fase fauve Entre 1910-20 pintà els millors quadres de vistes de Montmartre, en collaboració amb la seva mare…
country
Música
Música rural pròpia del sud dels EUA, que es creà a partir del folk, la tradició musical dels colons, el blues i els ritmes dels esclaus negres.
Les tonades, senzilles i molt repetitives, eren fetes a partir de tres acords, s’acompanyaven de guitarra i violí i elogiaven els valors del camp Una de les arrels del country , el hillbilly , es distingia per la preeminència de banjos i dobros Aquest tipus de música començà a ser conegut els anys vint i trenta del segle XX a partir dels programes de ràdio d’Ole Orpy A partir dels anys cinquanta, en fusionar-se amb un estil musical similar que es feia a la costa oest, aparegué el country western Aquesta música, que tingué Nashville com a capital, assolí un gran èxit comercial…
motlle
Tecnologia
Peça amb una cavitat en la qual hom introdueix una substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passar a l’estat sòlid, agafi la forma de la cavitat.
Els motlles emprats per a la colada de metalls són generalment de sorra o metàllics Els motlles de sorra són preparats a l’interior d’un marc metàllic o caixa caixa d’emmotllar , i en el cas de peces senzilles, directament damunt el sòl Hom emmotlla en la massa de sorra el model que reprodueix la peça que vol obtenir seguidament hom retira el model, i resta constituïda la cavitat que ha de rebre el metall fos en l’operació de colada Si la peça a obtenir té alguna cavitat, aquesta cal que sigui prèviament reproduïda dins el motlle en positiu, o sigui, formant un cos anomenat…
Usus eclesiastici scundum consuetudinem Urgellitane sedis et episcopatus
Art romànic
Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs, en algunes, de…
Matthias Weckmann
Música
Compositor i organista alemany.
El 1630 era infant cantor de la capella musical a la cort de Dresden, on Heinrich Schütz es feu càrrec de la seva educació musical Recomanat pel seu mestre, el 1633 es traslladà a Hamburg per estudiar amb Jacob Praetorius Altra vegada a Dresden, fou nomenat organista de la capella electoral 1637 El 1655 tornà a Hamburg, on s’installà i fou organista de la Jacobkirche El 1660 fundà el Collegium Musicum La producció musical de Weckmann comprèn música sacra i de cambra i diverses composicions per a instruments de teclat Moltes de les seves obres s’han perdut i d’altres li han estat atribuïdes…
Carlo Pallavicino
Música
Compositor i organista italià.
En 1665-66 fou organista a l’església de Sant Antoni, a Pàdua El 1667 arribà a ser vicemestre de capella a la cort de Dresden, on altres notables compositors italians, com V Albrici, GA Bontempi i MG Peranda, tenien càrrecs importants El 1674 era director musical de l’Hospital dels Incurables, a Venècia, posició que li permeté tenir un estret contacte amb l’escena operística veneciana El 1687 fou nomenat director de música de cambra i teatre a la cort del príncep elector Joan Jordi III de Saxònia, a Dresden Pallavicino fou el compositor d’òperes més important de Venècia durant la dècada del…
Antonio Bertali
Música
Compositor, violinista i mestre de capella italià, actiu a Viena.
Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents oratoris en la…
Escola Polonesa
Música
Grup de compositors polonesos sorgit a la dècada dels anys cinquanta del segle XX.
En contra del que passava als països del llavors anomenat teló d’acer, a Polònia la música mantingué una certa autonomia respecte dels principis estètics del realisme socialista La riquesa de la vida musical del país exemplificada en el prestigiós Festival de Tardor de Varsòvia afavorí l’aparició de compositors joves durant la dècada del 1950 El serialisme que llavors practicaven a Occident els músics d’avantguarda no els suscità gaire interès els compositors polonesos es caracteritzaren per oferir alternatives senzilles, però molt efectives, a la problemàtica del llenguatge, la…