Resultats de la cerca

La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…

Napoleó en confià el govern a Frederic August, rei de Saxònia, i el comandament de l’exèrcit al príncep JPoniatowski Fou promulgada una constitució, inspirada en la francesa poder legislatiu exercit per dues cambres —senat i cambra de nuncis—, sufragi censatari, etc, i fou suprimida la servitud de la pagesia, bé que no li foren reconeguts drets damunt les terres que conreava Al congrés de Viena de 1814-15 el territori del gran ducat fou dividit entre Prússia i Rússia, llevat de Cracòvia, erigida en república independent

Sara, que era estèril, la donà per concubina a Abraham per tal que tingués descendència el fill d’Agar fou Ismael Quan, més endavant, la mateixa Sara tingué un fill, Isaac, temé que Ismael no fos l’hereu i persuadí Abraham que expulsés Agar i el seu fill, a qui els àrabs consideren llur avantpassat Pau, en l' Epístola als Gàlates , creà una allegoria referent a les dues aliances, la vella i la nova, i utilitzà Agar com a símbol de la primera, la de la servitud de la llei Antic Testament

El terme, doncs, no significava sols una relació de servitud, sinó també i alhora una altra de fidelitat i de confiança, amb una corresponent connotació altament honorífica No és estrany, així, que la tradició bíblica donés el nom de servent del Senyor a grans homes de Déu com Moisès, David o els profetes La profecia del segon Isaïes dedica quatre cants a un servent del Senyor o de Jahvè que, per mitjà del sofriment i de la mort, arriba a salvar Israel i tots els pobles, per la qual cosa l’Església primitiva aplicà aquest nom a Jesús

No era sotmesa a servitud, cens ni domini de senyor superior per raó de la propietat A vegades, l’exempció de què gaudia s’estenia als seus masos i possessions, sempre aglevats En cas de guerra, però, si radicava dins el terme d’un castell o jurisdicció, sempre era condicionada a donar seguretats d’ordre militar els aloers havien de participar en la construcció de valls i obres de defensa i fer serveis de guaita i bada a favor del castell i àdhuc a participar en el seu sometent dins el terme baronial i no fora d’aquest, malgrat que la casa o el mas no necessités l’ajuda del…

Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances 1804 i primer ministre 1807 Partidari del despotisme illustrat, posà en pràctica una política reformadora emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal 1812-15 Prengué part en el congrés de Viena Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi…

Fill del duc Carles III El 1545 passà al servei de l’emperador Carles V, car França, rival de l’imperi, havia pres Savoia 1536 Lluità a Mühlberg 1547 i a Metz 1552 El 1553 fou nomenat cap de l’exèrcit imperial a Flandes i, més tard, lloctinent general dels Països Baixos Felip II l’en féu governador 1556 Com a tal derrotà França a Saint-Quentin 1557 i a Gravelines 1558 L’any 1559 recobrà el ducat i es casà amb la germana d’Enric II de França, Margarida de Valois, que aportà el ducat de Berry com a dot Abolí la servitud de la gleva als seus estats 1560, dels quals aconseguí, el…

Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent  de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un…

Té l’origen en les reunions dels remences, autoritzades per Alfons el Magnànim amb la condició que un funcionari de la cort n’aixequés acta Escrit en llatí llevat dels topònims, que són en català, el llibre consta de 237 folis que testimonien 553 reunions en les quals s’escollien els representants o síndics dels remences que havien de negociar l’abolició del règim de servitud remença i els mals usos associats, així com les difícils condicions de redempció Hi són identificats, a més, els participants Dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona, és considerat un document excepcional de…