Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
esteperola umbel·lada
Esteperola umbel·lada
Brbol (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alt, de fulles linears, verdes a l’anvers i blanques i tomentoses al revers, de flors blanques en umbel·les terminals i de fruits capsulars.
Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent
aluminosilicat
Química
Designació genèrica dels silicats dobles d’alumini i d’un altre metall, monovalent o divalent.
Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també…
antrimida
Química
Cristalls vermells solubles en àcid sulfúric concentrat.
Utilitzada per a la determinació del bor i del silici per absorciometria
verderol
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell més o menys aplanat, de 4 a 10 cm d’ample, de color groc brunenc o groc d’oliva, fibril·lat, amb làmines citrines i lleugerament sinuades, i de cama més aviat curta, d’un groc més pàl·lid que el del capell.
Es fa quasi exclusivament en pinedes, especialment sobre terreny silici És molt saborós
grafititzador
Tecnologia
Dit de la substància que afavoreix la reacció de grafitització.
Normalment hom empra el silici, el níquel i el bismut com a substàncies grafititzadores
clarke
Geologia
Unitat que expressa el percentatge mitjà, en pes, d’un element en l’escorça de la Terra.
Així, el clarke de l’oxigen és 49,60, i el del silici, 27,72
mètode de Czochralski
Física
Mètode ideat pel físic polonès Jan Czochralski el 1916 per a l’obtenció d’un monocristall de semiconductors i metalls..
És molt utilitzat per a la producció de silici monocristallí per a usos electrònics o fotovoltaics
metall-aïllant-semiconductor
Electrònica i informàtica
Nom de caràcter més general que el de MOS que s’aplica a aquells dispositius semiconductors en què la capa aïllant de l’estructura està composta per un dielèctric qualsevol.
Un cas particular de MIS és l’estructura MOS, on el dielèctric és un òxid, generalment de silici
silicat
Estructura dels silicats
© fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions.
Els silicats poden ésser obtinguts per fusió conjunta de la sílice SiO 2 amb carbonats de metalls alcalins, en forma de mescles complexes La solubilitat en l’aigua d’aquestes mescles varia proporcionalment a llur contingut en àlcali, i les espècies presents varien des d’anions discrets, com és ara SiO 2 OH 2 2 - , fins a espècies polimèriques D’altra banda, hi ha un gran nombre de silicats, d’ocurrència natural, l’estructura dels quals es basa en la del tetràedre de SiO 4 , i que gaudeixen d’una gran importància per llurs aplicacions Hom ha classificat estructuralment els silicats d’acord…
efecte fotovoltaic
Electrònica i informàtica
Efecte fotoelèctric caracteritzat per la producció d’una fem entre dues peces de material diferent que són en contacte i exposades a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica.
Aquest efecte és notable entre un metall i un semiconductor i especialment en una junció pn de semiconductor com el silici, i constitueix el principi de les cèllules fotovoltaiques