Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
tebaisme
Patologia humana
Estat morbós produït per l’opi o pels seus derivats.
La intoxicació lleugera es manifesta per anorèxia, nàusees, vòmits, restrenyiment i pèrdua de l’interès sexual En la intoxicació més intensa es presenta dilatació pupillar midriasi, cianosi i collapse circulatori la causa immediata de mort és la depressió del centre respiratori, amb l’asfíxia consegüent Per al tractament hom utilitza la n -alilnormorfina, que és un antídot específic per a l’opi i per als analgèsics sintètics derivats d’aquesta droga
impermeabilització
Indústria tèxtil
Operació d’impermeabilitzar una tela per a privar el pas d’un fluid a través seu.
La impermeabilització tapa completament els porus del teixit, a diferència de la hidrofugació, que els deixa oberts Hom pot efectuar la impermeabilització per adhesió d’una làmina prima de cautxú sobre el teixit o bé per aplicació d’una dissolució de cautxú, gutaperxa, làtex, etc Hom empra també materials sintètics aplicats en forma de dissolució o per fusió, vernissos, olis assecants llinosa i similars, derivats de la cellulosa, etc
anilina
Química
Designació genèrica el·líptica dels colorants sintètics derivats de l’anilina.
síntesi malònica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió derivat dels diversos sistemes malònics malonat de dietil, cianoacetat d’etil, cianoacetamida, propandinitril o derivats monoalquilats d’aquests sistemes, seguida d’hidròlisi i descarboxilació del sistema malònic alquilat o dialquilat així obtingut En definitiva, la síntesi malònica permet la incorporació d’una resta d’àcid acètic en una cadena carbonada i és un dels procediments sintètics de formació d’enllaç carboni-carboni més habituals
disgregant
Farmàcia
Substància que hom afegeix a una comprimit a fi que es desfaci en ésser posat en contacte amb líquids.
Es tracta generalment de productes que es mullen fàcilment i que, en fer-ho, s’inflen i provoquen la separació dels grans que, premsats, formen el comprimit El més corrent és el midó de blat, que hom afegeix al granulat en la proporció d’un 3 a un 10% Actualment hi ha disgregants sintètics o semisintètics que tenen les esmentades propietats millorades i més constants cellulosa microcristallina, midó carboximetilat, caseïna formolada, etc
General Electric Company
Economia
Empresa nord-americana fundada el 1882 i dedicada a la producció d’aparells elèctrics i electrònics.
Des del començament del segle XX controlà el mercat d’aparells elèctrics, posició que consolidà durant la Segona Guerra Mundial El 1955 obtingué diamants sintètics, producció que manté a gran escala des del 1960, any que entrà en el camp de l’electrònica amb la participació majoritària en la Compagnie des Machines Bull A l’Estat espanyol la General Electric Española, fundada el 1929, amb domicili a Bilbao, féu suspensió de pagaments el 1984
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
detergent
Química
Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentatge.
Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat, uns altres additius com la carboximetilcellulosa, els blanquejants òptics, els oxidants i matèries de càrrega El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en…
anticriptogàmic
Fitopatologia
Substància química aplicada en el tractament de les malalties de les plantes produïdes per criptògames paràsites (generalment, fongs) i per bacteris.
Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment