Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
nurag
Prehistòria
Tipus de monument prehistòric de Sardenya.
En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part…
pesal
Numismàtica i sigil·lografia
Peça per a comprovar el pes de les monedes.
Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del s XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del s X i, a la fi del s XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament dels pesos era…
Josep de Castellví i d’Alagó
Història
Primer marquès de Vilatorques (1680).
Fill del governador de València i lloctinent interí del Regne 1663-64 Basili de Castellví i de Ponç Fou menino de Carles II Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler —exfrare augustinià— Pere Antoni Ribera , dit el Frare , i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe Fou lloctinent de Mallorca 1691-98 i membre del Consell d’Aragó Aplegà a València…
lletra de batalla
Història
Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra banda, tenia el…
hospital
Història
Refugi de la baixa edat mitjana per a acollir els vianants que travessaven ports de muntanya considerats perillosos.
Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet…
mitreu
Religió
Santuari dedicat a Mitra.
Els mitreus existents en els centres urbans solien ésser en subterranis com els de les termes o a nivell de terra, però sempre construïts en angles obscurs i coberts amb una volta foradada per una lluerna, a través de la qual es filtrava un raig de llum que illuminava només la imatge del déu De planta rectangular allargada, en algun cas eren precedits d’una avantcambra que, per la seva situació especial, impedia la visió de l’interior o sala sacral En aquesta sala, adossades a les parets o excavades en forma de llit, hi havia unes banquetes, des d’on els assistents prenien part…
indià | indiana
© Fototeca.cat
Sociologia
Persona emigrada que ha tornat d’Amèrica.
Als Països Catalans, reberen el nom d'indians o americans els catalans que marxaren a terres americanes durant la primera meitat del segle XIX i que retornaren a la seva localitat d'origen, generalment havent-hi fet fortuna Solien marxar de joves, preferentment, de les comarques costaneres, i s'installaven a les colònies d'ultramar, especialment Cuba, Puerto Rico, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, on feien fortuna en negocis relacionats amb el tabac, el sucre, el comerç, etc Amb la riquesa aconseguida encarregaven la construcció de mansions sumptuoses a les seves viles natals, i a la vegada …
caixa acústica
Música
Caixa on es munten els altaveus d’un sistema electroacústic de reproducció del so.
Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica té…
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És pròpia de l’…
Casimir Brugués i Escuder
Literatura catalana
Traductor.
Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y Extrangeras” i…