Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
Ruth Falcon
Música
Soprano nord-americana.
Estudià música a la seva ciutat natal, abans de passar a la Universitat de Tulane i posteriorment a Nova York El 1973 guanyà una beca per a prosseguir els estudis a Florència amb T Gobbi De seguida debutà a la New York City Opera com a Micaela Carmen i el 1975 ho feu a Europa, on, després de la seva presentació a Berna, actuà en diversos teatres germànics Destacà en els principals personatges protagonistes d’òpera italiana G Verdi i V Bellini especialment i alemanya CM von Weber, R Wagner, R Strauss Debutà al Covent Garden el 1987 amb La dona sense ombra R Strauss…
Catarina Ligendza
Música
Soprano sueca, filla del tenor Einar Beyron.
Estudià cant a Würzburg i Viena, i posteriorment a Saarbrücken, on fou deixebla de J Greindl Debutà el 1963 a Linz com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , i entre el 1966 i el 1969 cantà a Saarbrücken El 1970 ingressà a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1988 i on cantà gran part del repertori alemany, especialment R Wagner i R Strauss, i també italià, com ara G Verdi El 1970 debutà en el paper titular d' Arabella , de R Strauss, al Teatro alla Scala de Milà i també es presentà a Salzburg Un any més tard cantà per primera vegada al Festival…
vals
Música
Dansa de metre ternari simple (quasi sempre 3/4), popular des del final del segle XVIII i sobretot durant el XIX, que es balla en parella segons un moviment de gir i translació.
Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també motiu de…
poema simfònic
Música
Peça de música instrumental, destinada generalment a l’orquestra, i amb una finalitat descriptiva o narrativa.
La forma del poema simfònic és totalment lliure pel que fa a la quantitat de moviments i estructura interna, però sol centrar-se a l’entorn d’un tema principal un personatge Till Eulenspiegel, de Strauss, un lloc Il vecchio castello , o Quadres d’una exposició , de Musorgskij, i fins i tot una obra literària o pictòrica FLiszt fou el creador del gènere derivat de la música programàtica amb Ce qu'on entend sur la montagne 1848 s’han destacat també Musorgskij Una nit a la muntanya pelada , Rimskij-Korsakov Antar , BSmetana Má Vlast , César Franck Le chasseur maudit , 1882 i,…
Jeroni de Moragas i Gallissà
Psiquiatria
Pedopsiquiatre.
Organitzà, amb Alfred Strauss, el primer consultori de neuropsiquiatria infantil de l’Estat espanyol a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Mira També amb Mira i Strauss, creà el centre d’observació psicològica La Sageta El 1940 fundà l’Institut de Pedagogia Terapèutica, que dirigí Des del 1945 fou professor de psicologia de la infància i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà La infancia anormal 1933, Oligofrenias 1942, Psicología del niño y del adolescente 1957, Niños psicópatas 1948, etc Fou president de la Societat Catalana de…
Inge Borkh
Música
Nom artístic de la soprano dramàtica alemanya Ingeborg Simon.
El 1933, per la condició de jueu del pare, emigrà amb la seva família a Viena, on feu estudis d’interpretació a l’acadèmia de Max Reinhardt, però poc després es decidí pel cant, que estudià a Milà Amb l’annexió d’Àustria al Tercer Reich 1938 passà a residir a Suïssa Debutà l’any 1940 a Lucerna amb Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, de Johann Strauss, ja amb el nom artístic d’Inge Borkh Es consagrà amb The Consul , de Menotti 1951, i des d’aleshores dugué una brillant carrera internacional als principals teatres del món Es destacà en la interpretació de papers de textura…
,
Elisabeth Grümmer
Música
Soprano alemanya.
Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de…
Marta Fuchs
Música
Soprano alemanya.
S’inicià en la música a la seva ciutat natal, i posteriorment estudià a Munic i Milà Efectuà el seu debut com a mezzosoprano en un recital ofert a Stuttgart el 1923 Ja com a soprano, el 1928 debutà en l’òpera a Aquisgrà Fou membre de la companyia de l’Òpera de Dresden 1930-36, on s’especialitzà en papers per a soprano dramàtica Entre el 1933 i el 1942 interpretà a Bayreuth els grans personatges wagnerians escrits per a la seva tessitura El 1936 s’incorporà a la Staatsoper de Berlín, on romangué fins el 1944, i del 1945 al 1952 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart Tot i la seva…
Dimitrios Levidis
Música
Compositor grec naturalitzat francès.
Format en diferents centres musicals de Grècia, entre els quals el Conservatori d’Atenes, posteriorment estudià al Conservatori de Lausana 1906-07 amb A Denéréaz i a l’Acadèmia de Munic 1907-08 amb F Klose, F Mottl i R Strauss L’any 1908 guanyà el Premi Franz Liszt per la Sonata per a piano , opus 16 El 1910 s’establí a França, on veié estrenades diferents obres als Concerts Colonne i als Concerts Pasdeloup de París Serví l’exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial i després adoptà la nacionalitat francesa Retornà a Atenes el 1932 i fou professor del Conservatori Hellènic…
Sylvia Sass
Música
Soprano hongaresa.
Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà el 1971 amb el paper de Frasquita Carmen Un any després interpretà a Sofia i el de Violetta La Traviata , personatge que representà novament al Festival d’Ais de Provença el 1976 La seva carrera internacional l’ha dut a fer memorables debuts en teatres com el Covent Garden de Londres 1976 o el Metropolitan de Nova York La seva veu versàtil i el domini dels recursos expressius li han permès abordar un am pli repertori, que va de C Monteverdi a A Schönberg, passant per WA Mozart, V Bellini, G Verdi, G Puccini, R Wagner o R Strauss…