Resultats de la cerca

L’erosió dels materials més tous posa de manifest belles coloracions a la vall del riu de Montnegre Ernest Costa El massís del Maigmó 16, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Maigmó està format per un conjunt de serres situades entre les comarques de l’Alcoià, al nord l’Alacantí, al sud-est, i les Valls del Vinalopó, a l’oest Els cims més notables són el Maigmó 1296 m, el Despenyador 1260 m, el Carrascalet 1243 m, les Xemeneies 1249 m i el Maigmonet 1182 m Tots ells tenen vessants abruptes, sobretot cap al sud El conjunt d’aquestes serres té una extensió…

Ara, que han estat vistes les unitats estratigràfiques elementals litostratigràfiques, allostratigràfiques, pedostratigràfiques, biostratigràfiques, que hom pot establir a l’escala local, cal cercar la contemporaneïtat i l’ordre de successió dels fets esdevinguts dins la conca sedimentària i, a poc a poc i circumspectament, anar estenent progressivament aquest concepte a l’àmbit regional, continental i mundial és a dir, cal establir la correlació estratigràfica «Correlar dues o més unitats és establir una correspondència en llur caràcter i llur posició estratigràfica», segons la Guia…

A més dels esdeveniments estructurals abans descrits, l’evolució sedimentària de la regió també fou determinada pels canvis de nivell i de clima que afectaren la mar Mediterrània durant l’Oligocè superior i el Neogen Els dominis catalano-valencià i del golf del Lleó i el bètico-balear tingueren una evolució sedimentària diferent, a causa de les diferències en l’evolució estructural esmentades Evolució de la sedimentació en el golf del Lleó L’evolució sedimentària de la conca catalano-balear, va ésser determinada pels esdeveniments estructurals i pels canvis climàtics i del nivell de la mar…

Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…

Modulo Sperimentale Elettromeccanico El projecte de la barrera MOSE de Venècia, dissenyada per controlar el flux de l’aigua i així mitigar els efectes de les marees altes, o acqua alta, que afecten la ciutat cada hivern, es troba en una fase molt avançada de construcció © Magistrato alle Acque di Venezia / Consorzio Venezia Nuova El projecte de la barrera MOSE de Venècia, dissenyada per controlar el flux de l’aigua i així mitigar els efectes de les marees altes, o acqua alta , que afecten la ciutat cada hivern, es troba en una fase molt avançada de construcció S’han completat els fonaments de…

L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…

Formació de socarrells, amb eixorba-rates negres Astragalus balearicus florits La morfologia en coixinet espinós és un tret adaptatiu de les plantes enfront del vent, factor ambiental de marcada transcendència a la costa i les muntanyes del nord de Mallorca Yves Hennechart La serra de Tramuntana 11, entre els principals espais naturals de Mallorca El costat nord-oest de l’illa de Mallorca és format per una espectacular serralada de 90 km de longitud, que en alguns indrets supera els 10 d’amplada El contrast entre aquesta regió muntanyosa i el pla és molt marcat, i la serra, visible de quasi…

La mar Catalano-balear dins la mar Mediterrània Bloc diagrama de la mar catalano-balear Jordi Sorribas, a partir d’una imatge d’ordinador L’anomenada mar Catalano-balear és la part de la Mediterrània que banya les costes de València, Catalunya i el Rosselló i encercla les Balears Cal dir que, com la majoria de mars compreses en àrees oceàniques o marines més extenses, no té, exceptuant les línies de costa, uns límits clars que la separin de les masses d’aigua adjacents En l’àmbit de la geologia marina són també d’ús comú els noms de conca o depressió de València part de la mar Catalano-balear…

Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals que van…

Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…