Resultats de la cerca

Consignatari de vaixells, amb la collaboració dels germans francesos Fournier, inicià, entre el 1870 i el 1873, l’exportació de taronges vers la Gran Bretanya a través del port de Liverpool, comerç que pràcticament dominà i amplià durant diversos lustres Introduí l’embalatge en caixes, l’embolicament amb paper ceba i l’estampació de la marca Inicià igualment l’exportació de cebes, tomàquets, melons, etc Com a comerciant i consignatari treballà normalment amb Francesc Sagristà i Coll Gràcies a les seves iniciatives, adquirí un gran prestigi que el portà a ésser conseller suplent…

La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment…

Després d’uns inicis amb el seu oncle, continuà els estudis a l’Escola d’Organistes de Praga, amb KF Pitsch i F Blažek 1853-54 També estudià a l’Institut Maydl, on més tard fou professor Reclamat pel Teatre Mariinskij com a organista i director suplent, el 1869 n’esdevingué director titular, càrrec que conservà fins el 1915 Dirigí moltes estrenes d’òperes noves, com ara les de N Rimskij-Korsakov o el Boris Godunov de M Musorgskij Del 1869 al 1881 dirigí també els concerts de la Societat Imperial Russa Compongué alguna òpera prou destacada, com ara Dubrovskij 1895 o Francesca da…

S’inicià a Graz amb WA Remy i, després d’una etapa a Leipzig, el 1883 fou deixeble de F Liszt a Weimar El 1884, quan ja havia estrenat diverses obres pròpies, començà a exercir de director suplent a l’Òpera de Königsberg L’any següent fou contractat a Danzig per dues temporades, i més tard dirigí a Hamburg i Mannheim, fins que, finalment, el 1891 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i dels concerts reials El 1898 dimití el seu càrrec a l’Òpera, però continuà amb els concerts fins el 1907 El 1908 substituí G Mahler a l’Òpera de Viena, però hi renunciá el 1911, si bé seguí al…

Començà en els Salesians de l’Arboç i el juvenil del Vendrell 1956-57 El 1957 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1959 Jugà una temporada amb l’equip amateur 1959-60 i l’edició 1960-61 fou cedit al Mataró A la meitat d’aquella temporada passà a la plantilla del primer equip del Barça i debutà l’11 de maig de 1961 en un partit de Copa a Gijón Jugà al Barça fins la temporada 1975-76, i molt aviat fou considerat l’hereu de Ramallets Disputà 485 partits i guanyà una Lliga 1974, tres Copes del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i la…

Primer secretari de la Lliga de les Joventuts Comunistes de Jaroslavl’ 1938-40 i de les de Carèlia 1940-44, ingressà el 1939 al Partit Comunista de la Unió Soviètica, en el qual, mentre romangué a Carèlia, ostentà diversos càrrecs Entre el 1953 i el 1957 fou conseller i, posteriorment, ambaixador a Budapest, on tingué una participació destacada en la sufocació de la insurrecció hongaresa Retornat a l’URSS 1957, i després d’ocupar diversos càrrecs, fou nomenat membre del comitè central del PCUS 1961 i del secretariat d’aquest organisme 1962-67 El 1967 esdevingué membre suplent del…

Fill de camperols, enrolat en l’exèrcit tsarista el 1915, el 1918 passà a l’exèrcit roig i l’any següent ingressà en el partit bolxevic Fou observador soviètic en la Guerra Civil Espanyola Lluità a Manxúria contra el Japó 1939 General el 1940, cap de l’estat major, viceministre de defensa i membre suplent del comitè central 1941, fou comandant en cap del front de l’W durant la Segona Guerra Mundial, i participà en la defensa de Moscou El 1942 passà a formar part del quarter general de Stalin, de qui fou conseller militar Fou enviat a Stalingrad, i més tard a Leningrad Mariscal de…

S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que…

El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el…

Fou un davanter, extrem esquerre, que després de jugar dos anys al Girona Futbol Club arribà a Barcelona per formar part del filial CD Condal, que en la temporada 1956-57 havia de jugar a primera divisió Però l’entrenador Helenio Herrera l’incorporà al primer equip del FC Barcelona com a suplent de l’internacional Manchón i durant les cinc temporades que romangué en el club 1956-61 tan sols jugà en 50 partits, la meitat dels quals de Lliga Fou traspassat al València, on jugà dues temporades 1961-63 Després jugà al Granada la temporada 1963-64 i renuncià a fitxar pel Màlaga per…