Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
servei general de radiomissatgeria
Servei per al sistema europeu de telefonia mòbil de tercera generació (sistema de telecomunicacions mòbils universals), que permet velocitats de transmissió de dades als terminals dels usuaris que van des de 9,6 kbit/s (la del GSM bàsic) fins a valors superiors a 100 kbps.
Implementat sobre les xarxes de telefonia mòbil de segona generació 2G GSM/DCS, rep també el nom de telefonia 2,5G en considerar-se una tecnologia de transició entre aquesta i l’UMTS 3G o de tercera generació Realitza una assignació dinàmica de les freqüències disponibles de canal en funció de l’existència, o no, de dades a transmetre, fet que li permet assolir velocitats de transmissió d’entre 56 kbps i 114 kbps, com també l’accés a internet des del telèfon mòbil El GPRS suporta la transmissió de la informació per paquets de dades a alta velocitat i pot permetre que la…
apagador

Apagador de piano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, especialment els de teclat, cadascuna de les peces, generalment de feltre, que, associada a un mecanisme més o menys complex, serveix per a impedir (apagar) la vibració de les cordes.
Per extensió, s’aplica el terme a qualsevol accessori que faci aquesta mateixa funció En prémer les tecles, els apagadors alliberen les cordes perquè aquestes puguin vibrar lliurement Inversament, quan els dits deixen anar les tecles, els apagadors entren en contacte amb les cordes per impedir que puguin continuar vibrant Al clavicèmbal els apagadors són fixats al mateix saltador que suporta el balancí i el plectre Als pianos, en canvi, solen ser independents dels martells, encara que s’accionen amb el mateix joc de palanques que activa la tecla Ja als primers pianoforti del…
,
ferm
Construcció i obres públiques
Capa superior de l’estructura d’una carretera, que suporta directament el trànsit i que descansa sobre l’esplanació, a la qual transmet les càrregues que suporta.
protocol d’internet
Electrònica i informàtica
Protocol de les xarxes internet que gestiona les adreces per a la transferència de dades entre ordinadors.
Les passarelles utilitzen els protocols IP per a identificar els nodes de les xarxes i els camins entre ordinadors Una direcció IP és un codi de 32 bits que identifica un ordinador dins de la xarxa, gestionat pel servei de registre InterNIC, el qual classifica les adreces IP en tres categories segons el nombre d’ordinadors i xarxes que suporta cada tipus d’adreça El seu format és de quatre números separats per punts Per exemple, l’adreça IP 3085126 es refereix a l’ordinador 26, de la xarxa 1, que depèn de l’ordinador principal 85 en la xarxa 30 L’any 2000 hom començà a…
tractor
tractor agrícola en un camp de conreu
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil potent i dotat de bona adherència que serveix per a remolcar vehicles de càrrega, màquines agrícoles, etc.
El tractor és constituït essencialment per un bastiment que suporta el motor dièsel i el seient del conductor pot ésser proveït d’erugues o de rodes, i en aquest cas les rodes motrius que són les dues posteriors, mentre que les dues davanteres són les directrius són especialment grosses i llurs pneumàtics són equipats amb cobertes de dibuix especialment concebut per a obtenir una bona adherència en terrenys blans i poc consistents Els tractors agrícoles van proveïts d’un enganxall per a poder-hi enganxar els remolcs o les màquines agrícoles que han d’arrossegar i d’una presa de…
dharma
Hinduisme
Terme fonamental de la teologia vèdica el significat del qual és molt divers.
Originàriament i etimològicament coincideix amb el ṛta , llei de veritat que suporta tot el cosmos, i equival a la llei del sacrifici Dotat d’un sentit essencialment moral, el dharma no pot ésser transgredit sense que hom deixi d’ésser ari i esdevingui vṛta, dāsa o pāni , és a dir, una entitat netament demoníaca Ultra significar la llei moral universal, dharma esdevé també sinònim del codi de conducta particular d’un individu o d’un grup El Mahabharata el defineix, en aquest sentit, com el deure acomplert pel seu valor intrínsec Entre els significats de dharma sobresurten els de…
La Rochelle
Capital del departament de Charente Marítim, al Poitou, França.
És un dels ports de pesca més importants de la costa atlàntica L’entrada al port antic conserva les torres de Saint-Nicolas i de la Chaîne Hi ha diverses indústries construccions navals i aeronàutiques, metallúrgiques i conserveres Domini anglès 1152-1226 i 1360-72, fou recuperat pels francesos el 1372 amb la collaboració de la flota castellana d’Enric II, comandada per Ambrogio Boccanegra, que afavorí les relacions comercials d’aquest port amb Castella En el marc dels conflictes de religió a França, suportà un setge de les tropes reials, que donà pas al tractat de La Rochelle 1573, pel qual…
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
afeixugar
Una càrrega fer sentir fortament el seu pes sobre el qui la suporta.
expansió
Física
Augment de volum que experimenta un fluid en disminuir la pressió que suporta.
L’expansió és reversible si es produeix mitjançant variacions infinitesimals de pressió aleshores el sistema passa per tots els estats d’equilibri successius En cas contrari l’expansió és irreversible Segons les condicions en què es produeix, hi ha variacions de treball extern, de calor o d’entropia