Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Hugues Panassié
Música
Escriptor francès, pioner de la crítica de jazz.
Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow…
Chick Webb
Música
Nom amb què és conegut el bateria nord-americà William Henry Webb.
El 1924 es traslladà a Nova York i dos anys més tard organitzà la seva pròpia orquestra, amb la qual tocà en diverses sales de ball Al llarg de la dècada següent, la formació gaudí de gran popularitat, especialment durant les llargues estades al Savoy Ballroom Gran part de l’atractiu era la força rítmica que Webb imprimia des de la bateria Cal destacar la interpretació de les peces compostes i arranjades per Edgar Sampson, per exemple Blue Lou i Let’s Get Together L’any 1934, l’orquestra incorporà la llavors debutant Ella Fitzgerald Webb, que des de la infantesa patia tuberculosi òssia i una…
inflexió
Música
Variació microtonal de l’afinació, en sentit ascendent o descendent, durant l’emissió d’una nota.
També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren…
Sam Rivers
Música
Saxo tenor i soprano, flautista, pianista i compositor de jazz nord-americà, de nom Samuel Carthorne Rivers.
Nascut en una família de tradició musical, aprengué a tocar diversos instruments Després de tres anys a la marina, estudià al conservatori i a la Universitat de Boston, ciutat on desenvolupà una intensa activitat professional A l’inici dels anys seixanta començà a desenvolupar un estil propi i marcat caràcter experimental que el portà a una breu collaboració amb Miles Davis 1964 El 1965, els àlbums Fuchsia Swing Song i Contours per a Blue Note , com també les collaboracions amb altres músics d’aquest segell, l’establiren com una referència del jazz d’avantguarda Els anys setanta…
Big Joe Turner
Música
Cantant nord-americà.
S’inicià en la música cantant en locals de la seva ciutat durant l’adolescència A la meitat dels anys trenta formà duo amb el pianista Pete Johnson i el 1938 tots dos participaren en l’històric concert From Spirituals to Swing, celebrat al Carnegie Hall També actuaren en diversos clubs de Nova York Entre les gravacions d’aquesta època destaquen Roll’em, Pete 1938 i Cherry Red 1939 Turner continuà collaborant amb diverses bandes i pianistes, i durant els anys cinquanta obtingué grans èxits, com Chains of Love 1951 i sobretot Shake Rattle and Roll 1954, una de les peces que…
Jimmie Lunceford
Música
Líder d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Fisk University i al City College de Nova York Professor de música, formà una orquestra d’estudiants, que aviat es professionalitzà La formació debutà al Cotton Club de Nova York el 1934, i començà a ser una de les favorites del públic Ben aviat assolí l’èxit discogràfic i durant els anys següents rivalitzà amb les orquestres de Chick Webb, Count Basie i Duke Ellington L’èxit del grup es degué, sobretot, als arranjaments de Sy Oliver, a la pulsació rítmica i a la brillant execució de la corda de saxos, qualitats que es mostren plenament en les peces Organ Grinder’s Swing 1936,…
Bonet de San Pedro
Música
Cantant, de nom real Pere Bonet i Mir.
Inicià la seva carrera el 1939, en què s’incorporà a l’Orquestra Gran Casino de Barcelona, on a més de cantar tocava diversos instruments Enregistrà el seu primer disc el 1940 i dos anys després formà el grup Bonet de San Pedro y los 7 de Palma, amb el qual es convertí en un dels cantants més populars de l’estat, amb grans èxits com Rascayú i peces com Paisajes lindos tiene Mallorca , que coincidiren amb l’inici del turisme de masses, a la dècada del 1960 Revalorat al llarg dels anys setanta en una època de moda retro , es mantingué en actiu fins el 1985 dins el conjunt Swing…
George Rudé
Historiografia
Historiador britànic.
Especialista en història moderna Estudià a Cambridge i Londres i es traslladà a Austràlia, on es llicencià en la Universitat d’Adelaide, de la qual fou professor entre el 1960 i el 1967 Després d’una breu estada a Escòcia, el 1968 tornà a Austràlia, a la Universitat de Flinders, i posteriorment a la Sir George Williams University, de Mont-real Canadà, on fundà el Centre d’Estudis Europeus Els seus escrits estan dedicats a les protestes populars i la violència collectiva a França i Anglaterra durant les etapes revolucionàries del s XVIII des d’una visió marxista Destaquen The Crowd in the…
Earl Hines
Música
Pianista i director d’orquestra de jazz nord-americà, conegut també per Fatha.
Realitzà estudis de trompeta i piano, i el 1923 començà a treballar a Chicago amb Jimmie Noone, al mateix temps que participava en les gravacions dels Hot Five amb Louis Armstrong El 1928 organitzà una orquestra amb la qual tocà al Grand Terrace Café fins el 1947, any en què es dissolgué Treballà llavors durant quatre anys als All Stars de Louis Armstrong Els anys cinquanta actuà en petits conjunts, sense gaire ressò El 1965 recuperà la seva posició com un dels més importants pianistes de jazz , i actuà en festivals de tot el món Durant els anys vint, Hines creà un estil pianístic basat,…
,
chanson
Música
Cançó francesa de temes populars, amb un ritme i una melodia senzills, i de vegades sense estrofa.
Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…