Resultats de la cerca

Director de l’American School of Oriental Research de Jerusalem 1920-29 i 1933-36, explorà nombrosos jaciments, principalment a Palestina Fou cap de les excavacions de l’American Foundation for the Study of Man a Wadi Beyhan, Hajar Bin Humaid i Timna, a Aràbia 1950-1951 i des del 1958 fou professor de llengües semítiques a Baltimore De les seves nombroses publicacions destaquen The Archaeology of Palestine and the Bible 1932, The excavation of Tell Beit Mirsim 1932-43, From the Stone Age to Christianity 1940, Archaeology and the Religion of Israel 1942 i The Bible and the Ancient…

Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F Francell El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G Rossini Guillem Tell ,…

Deixeble de G Barra-Caracciolo, debutà el 1947 al Teatro Comunale de la seva ciutat natal com a Duc de Màntua Rigoletto Posteriorment actuà a París i Londres i el 1955 cantà al Teatro alla Scala de Milà, on a partir d’aleshores es presentà regularment Cantà a l’Òpera de Viena, escenari que visità entre el 1958 i el 1962 El 1965 debutà al Metropolitan de Nova York Entre 1969 i 1977 treballà per a la Staatsoper d'Hamburg Dotat d’un registre agut brillant, destacà sobretot en el repertori verdià i fou també un notable intèrpret d’òperes rossinianes com Semiramide , Armida i Guillem Tell…

És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’Africaine , 1865,…

Muller principal d’Akhenaton 1379-1362 aC, amb qui apareix estretament associada en els relleus que es conserven del seu regnat Segons una teoria, era una princesa mitaniana dita Taduhipa segons una altra, era egípcia i, d’acord amb alguns, filla d’Ai, alt dignatari d’Akhenaton i després faraó 1352-1348 aC El seu nom significa ‘una dona bella ha vingut’, justificat, si hom jutja pel cap policromat que es conserva d’ella al Museu de Berlín o per l’inacabat del Caire A partir del 1366 aC desapareix de l’escena política alguns consideren que caigué en desgràcia, i altres que morí Enterrada a…

És un dels jaciments neolítics més importants de l’Àsia Menor Habitat per una comunitat d’agricultors, té cinc nivells, que van des del ~7000 aC fins al ~5000 La part més alta correspon ja a l’Eneolític

Centre d’una comarca productora de grans, vi i bestiar Deu la seva fundació 1843 a l’ocupació francesa del país, i durant anys fou el centre administratiu de la Legió Estrangera

La forma grega Bubastis i l’hebrea Pibeseth deriven del nom egipci Pr-B3st ‘Temple de Bastet’ Correspon a l’actual Tell Basta Capital del nomós XVIII del Baix Egipte i ciutat molt antiga, no tingué cap paper rellevant fins a la dinastia XXII, quan fou la seu dels sobirans libis Recuperà en part la seva importància amb la dinastia XXX, però per poc temps Especialment famós era el festival que hi era celebrat cada any en honor de la deessa Bastet Les excavacions de Naville per compte de l’Egypt Exploration Fund, han lliurat un bon nombre de materials actualment al Caire i a…

Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’…

S'inicià en el món del cinema amb The Burning TMaylam, 1981 Després vingueren Swing Shift JDemme, 1984, Broadcast News JBrooks, 1987, Reasing Arizona JCoen, 1987 i Always SSpielberg, 1989 El seu talent, especialment en el camp del drama i el melodrama, féu que rebés l’Oscar del 1993 a la millor actriu per The Piano , de JCampion Posteriorment interpretà The Firm SPollack, 1993, Home for Holidays JFoster, 1995, Copycat JAmiel, 1995, Crash DCronenberg, 1996, A Life Less Ordinary DBoyle, 1997, Living Out Loud RLaGravenese, 1998, Jesus’ Son AMaclean, 1999, Woman Wanted KSutherland,…