Resultats de la cerca
Es mostren 535 resultats
uranoscòpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de dimensions mitjanes, amb el cap gros i cúbic, la boca tallada obliquament i oberta, per tant, cap amunt, els ulls totalment dorsals, amb dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular i la caudal no escotada, l’opercle proveït de fortes i agudes espines, que comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides —àdhuc la mort a l’home—, i òrgans elèctrics darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts.
Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans
prunera
Branques de prunera (Prunus domestica)
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles el·líptiques, crenades i pubescents en el revers, de flors blanques, en petits ramells, i de fruits (les prunes) comestibles.
Oriünd del Caucas, és naturalitzat a una gran part d’Europa i conreat en diverses zones temperades del món Vol terres fèrtils, humides i amb bon drenatge Les prunes són consumides crues, assecades i en conserva
gram americà
Gram americà
John Tann (cc-by)
Botànica
Herba vigorosa, de la família de les poàcies o gramínies, de tiges prostrades, gruixudes, aplanades i de vegades vermelloses, fulles de color verd-blavós, glabres, planes i una mica dures, i inflorescències curtes i rígides.
Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
oxalidàcies
Botànica
Família de gruïnals constituïda per plantes herbàcies o rarament llenyoses, de fulles alternes, generalment compostes, de flors hermafrodites, hipògines, pentàmeres i actinomorfes, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 900 espècies, pròpies de les regions calentes i temperades Oxalidàcies més destacades Averrhoa carambola caramboler Oxalis cernua flor d'avellana , avellaneta Oxalis corniculata pa de cucut , agreta, lújula Oxalis acetoselle pa de cucut de bosc
gecònids
rèptil escatós saure gecònid: dragó comú
© Fototeca.cat
Herpetologia
Família de rèptils del subordre dels saures que ateny fins a 35 cm de llargada (amb la cua i tot) i amb el cos deprimit i cobert de grànuls o escates còrnies, freqüentment entremesclats.
Sovint tenen els ulls coberts per una membrana transparent semblant a la de les serps Inclou nombroses espècies, agrupades en uns seixanta gèneres de les regions càlides i temperades, entre les quals el dragó comú , que habita als Països Catalans
coral·linàcies
Botànica
Família d’algues vermelles, la més important de l’ordre de les criptonemials.
Comprèn espècies molt calcificades, de coloracions blanquinoses o rosades, que formen crostes vora el nivell on baten les ones Lithophyllum, Lithothamnium o bé frondes rectes amb moltes ramificacions dividides en articles corallines, Jania , etc Són pròpies de mars calentes o temperades
resedàcies
Botànica
Família de readals integrada per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles alternes, simples, lobulades o pinnatífides, de flors zigomorfes, hermafrodites, hipògines i amb els pètals més o menys laciniats, arranjades en raïm, i de fruits capsulars.
Comprèn unes 80 espècies, pròpies de la regió mediterrània i d’altres zones temperades Resedàcies més destacades Reseda sp reseda , enturió Reseda alba capironat Reseda lutea gandalla , reseda groga Reseda luteola galda , gavarró Reseda odorata marduixí Reseda phyteuma pebrots de ruc
típula
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids, constituït per mosquits de grans dimensions (3-4 cm), amb potes molt llargues i primes (fins a 10 cm), de vegades sense ales, amb antenes filiformes i aparell bucal curt i sense ocels.
Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món
murènids
Morena Bresca (Gymnothorax favagineus)
© Xevi Varela
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, que poden arribar a atènyer 3 m i tenen el cap petit, el musell cònic, les dents fortes, la boca ampla, els orificis nasals tubulars i la fesa branquial molt petita.
La pell és gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glàndules mucoses, i el paladar presenta glàndules que segreguen substàncies tòxiques Són carnívors molt voraços i ocasionalment agressius, i habiten a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals Comprèn les morenes