Resultats de la cerca
Es mostren 793 resultats
ganxo
Instrument per a exercir una tracció damunt una part del cos.
Consta d’un mànec, una tija i una extremitat corbada
dicotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes.
Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les…
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
arc musical
Arc musical de boca, un dels cordòfons més primitius, procedent de Guinea Equatorial
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument format bàsicament per un arc o vara flexible de fusta als extrems del qual hom fixa una corda.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple cítara de vara Utilitzat per l’home des de temps remots, és conegut a Àfrica, Amèrica i Àsia Algunes tribus africanes s’han servit de l’arc indistintament per a la caça i la música, circumstància que, en alguns sectors, ha portat a considerar-lo com el primer instrument de corda utilitzat per l’home Els tipus d’arc musical més coneguts són l’arc a terra, l’arc de boca i l’arc de carbassa El primer consta d’una tija clavada a terra i una corda fixada per un extrem a la tija i per l’altre a una membrana o planxa,…
La fulla
Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…
dard
Dard
Projectil llarg i prim de petites dimensions consistent en una peça de forma aguda, un cos central i un conjunt de làmines per a estabilitzar-ne el vol.
Un dard està format per la punta, el canó i la tija com a elements centrals, i l'aleta Els dards s'utilitzen en la pràctica dels dards
balsamina
Balsamina ( Impatiens petersiana )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, erecta, de 30 a 60 cm, amb fulles ovalades, profundament dentades, i flors grosses, molt irregulars, àdhuc amb formes dobles entre les varietats conreades; són de colors variats, però sovint vermelles.
Originària de l’Índia, Malàisia i la Xina, hom la conrea en jardineria, sobretot a les contrades plujoses Floreix de juny a octubre Es propaga bé per esqueix d’àpex de tija
centre de percussió
Física
En un cos travessat per un eix al voltant del qual pot girar, punt en què hom pot percudir sense que es produeixi una força de reacció en el piu de suport de l’eix.
Coincideix amb el centre d’oscillació En una tija de longitud L que gira al voltant d’un punt O , el centre de percussió és a una distància 2 L /3 del punt O