Resultats de la cerca

Representants a partir de Cèsar 46 aC, aquests espectacles foren molt freqüents durant el s I, en els regnats de Claudi que n'organitzà un amb més de 20 000 homes al llac Fucino, l’any 52 aC, Neró, Tit i Domicià L’última naumàquia fou celebrada el 248 dC per commemorar el millenari de la fundació de Roma

Devers el 390 aC assetjà Clusium a l’Etrúria central i prengué Roma La pau fou negociada amb els romans mitjançant un tribut de mil lliures d’or La llegenda, reportada per Tit Livi, diu que, durant la pesada de l’or del tribut, els romans protestaren i Brenne hi afegí la seva espasa dient "Vae victis" ‘Ai dels vençuts'

Inspirant-se en l’obra dels arquitectes APalladio i Vignola, executà, seguint l’estil neoclàssic imperant en aquells moments a la ciutat de Roma, un considerable nombre de construccions, tant religioses església de San Pantaleone com civils teatre Villa, 1819 Tanmateix, destacà com a urbanista —Piazza del Popolo, a Roma 1816-31 jardí de Pincio— i restaurador Colosseu, arc de Tit Les seves teories foren recopilades a Architettura pratica 1829-39

En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma

Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya Emigrat a França durant la primera guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne En tornar-ne 1844, fou nomenat bisbe de Canàries 1847, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de Sant Martín Autor d' Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit de Collatione sacramenti ordinis 1845

Fill de pare pagà i de mare judeocristiana Eunice, fou convertit per Pau, el qual el prengué com a company en els seus viatges segon i tercer i li encomanà missions especials a Macedònia i a Corint La tradició l’identifica amb el cap bisbe o prevere de l’església d’Efes, destinatari de dues epístoles neotestamentàries i, segons la llegenda, morí màrtir La seva festa se celebra juntament amb sant Tit La seva festa se celebra el 26 de gener

Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador

Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis

En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera collectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’…

La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300…