Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
Erectèon

L’Erectèon
Denis Brothier (CC BY-NC-SA 2.0)
Temple
Temple jònic, centre del culte de l’Acròpolis d’Atenes.
Prengué el nom d’Erecteu, una de les primeres divinitats d’Atenes Situat al lloc de la lluita entre Atena i Posidó i de la tomba de Cècrops, fou construït per Fílocles 421-306 aC, amb interrupcions Es compon de tres cossos una nau central, pròstil, amb tres cambres la d’Atena Poliàs, la imatge més antiga de la deessa, i dues més i, a una banda i a l’altra, dos pòrtics el de les cariàtides , amb escala, i un altre que tancava les traces del llamp de Zeus que havia matat Erecteu, que servien per a igualar les diferències de nivell del terra
fècula
Alimentació
Midó que ocorre en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc, de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.
La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per…
Santa Maria de l’Albi
Art romànic
La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi El 1201 n’era capellà un tal Berenguer El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners Al final del segle XV la parròquia era de collació de l’arquebisbe El temple actual es construí entre els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval
èter etílic
Química
Líquid molt volàtil i inflamable; és l’èter més important.
Es fon a -116°C i bull a 34,6°C Exposat a l’aire igual com els altres èters, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l’èter i, per tal d’evitar-ho, l’èter comercial porta una mica d’alcohol etílic i traces d’aigua Industrialment hom el prepara per acció de l’àcid sulfúric concentrat sobre l’etanol a 140°C, motiu pel qual hom l’anomena també èter sulfúric És un dels dissolvents de substàncies orgàniques més emprats en el laboratori, especialment en els processos d’extracció d’hormones i de principis actius de plantes i de teixits Administrat…
neptuni
Química
Element transurànid, situat entre l’urani i el plutoni a la taula periòdica.
És d’un color blanc d’argent, cristallitza en el sistema ortoròmbic, és molt malleable i actua amb les valències 3, 4, 5 i 6 El 1940, EM McMillan i Abelson en descobriren l’isòtop 239, d’un període de semidesintegració de 2,359 dies aquest isòtop es troba en traces en algunes pechblendes, i es forma d’una manera continuada per l’acció dels neutrons ràpids sobre l’urani-238 Dos anys més tard, Wahl i GT Seaborg obtingueren l’isòtop 237, d’un període de semidesintegració de 2,20 × 10 6 anys, en quantitats ponderables, i descobriren les valències 3 i 6 pel mètode dels indicadors El…
Sant Pere de Son (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Església desafectada, convertida en habitatge, dins el nucli de la població ECSA - J Pahissa L’antiga església de Sant Pere de Son és situada a uns 100 m a ponent de l’església parroquial del Sant Just i Sant Pastor, dins el nucli urbà de Son JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH440207 Història No hem trobat referències documentals concretes d’aquesta església, que devia estar supeditada a la propera parroquial de Sant Just i Sant Pastor MLlC Església L’església de Sant Pere de Son fou desafectada en una data incerta i convertida en rectoria, i actualment és una casa particular, de manera…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
les Maleses

Sant Pere de les Maleses
Ramon Oromí (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), situat a l’esquerra del barranc de les Maleses (o de Sant Pere), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, a la sortida de l’estret de Collegats, dins el terme de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Fou fundat, abans del 868, sota el títol de Sant Andreu, per l’abat Atili, i unit a Sant Vicenç d’Oveix, on sembla que es traslladà la comunitat, fins que, a mitjan segle X, hom donà nova vida a les Maleses Els comtes de Pallars li feren nombroses donacions i fou reedificada l’església, ja dedicada a sant Pere, que fou consagrada el 988 sota l’abat Isern A la fi del segle XI passà a dependre del monestir de Gerri, del qual fou des d’aleshores un simple priorat Fou secularitzat el 1592 hom creà un vicariat perpetu a les Maleses, dependent de la rectoria de Montsor Tingué culte fins al…
element sintètic
Química
Qualsevol dels elements químics que no ha estat trobat en estat natural, però que s’ha obtingut per síntesi.
Són elements de nombre atòmic elevat, inestables i radioactius, amb períodes de semidesintegració relativament curts i que possiblement es desintegraren durant la formació de la Terra El primer element que es considerà sintètic fou el tecneci, de número atòmic 43 i descobert l’any 1937, que deu el seu nom al fet d’haver estat el primer element en ésser obtingut de forma artificial tot i que més endavant se'n va detectar l’existència en estat natural en alguns estels gegants vermells L’any 1962 se'n van detectar traces a la Terra en una mostra de mineral pechblenda El segon…
àcid adenílic
Bioquímica
Nom dels tres nucleòtids isòmers, èsters monofosfòrics de l’adenosina, que han estat identificats en els teixits dels éssers vius i que difereixen només per la posició de l’hidroxil de la ribosa que es troba esterificat.
L' àcid 2'-adenílic àcid adenosina 2'-fosfòric o adenosina 2'-fosfat i l’àcid 3'-adenílic àcid adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfat formen la mescla coneguda pel nom d' àcid adenílic del llevat extret de l’àcid nucleic del llevat, mescla molt poc soluble en aigua i que es descompon a 208°C Per hidròlisi dóna quantitativament furfural L' àcid 5'-adenílic àcid adenosina 5'-fosfòric o adenosina 5'-fosfat o àcid adenosina-monofosfòric, dit també AMP és conegut com l' àcid adenílic del múscul i es troba en els teixits animals És soluble en aigua bullent, es fon a 196…