Resultats de la cerca

Quan la pressió i la temperatura —factors bàsics en el metamorfisme— prenen uns valors elevats, aquest arriba a la fase última i aleshores les roques passen a l’estat de fusió i s’originen noves roques ígnies per la consolidació d’aquests magmes D’aquesta manera es tanca el cicle de transformació de les roques

El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els…

L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de torberes L’…

La invariància dels fenòmens físics sota la transformació de la paritat fou acceptada fins el 1955, en què Lee i Yang feren notar que no hi havia evidència experimental d’aquesta invariància en les desintegracions nuclears beta i en altres interaccions febles Un experiment proposat per ells i realitzat per Wu relatiu a la desintegració beta del cobalt provà que les interaccions febles no són invariants sota la transformació de la paritat, és a dir, que la paritat no es conserva en les interaccions febles

Es tracta de propietats geomètriques que no depenen de cap magnitud, sinó únicament de la posició relativa dels punts Per exemple, el fet que dos punts puguin unir-se o no per un camí, o que el nombre de cares menys el d’arestes més el de vèrtexs d’un políedre esfèric sigui sempre dos teorema d’Euler Aquí hom entén per transformació contínua aquella que admet una inversa i que tant ella com la inversa són contínues L’íntima connexió que hi ha entre el concepte de continuïtat d’una funció en un punt i el d’entorn d’un punt permet de transportar l’estudi de propietats topològiques…

Aquest procés ocorre amb migració d’un grup alquil, aril o hidrogen i amb eliminació d’aigua El nom deriva del procés de transformació del pinacol en pinacolona

La variació apareix al llarg de la història de la música sota la forma ornamental o estructural Progressivament la variació es transformà en tema i variacions , forma en la qual el tema és presentat unes quantes vegades amb modificacions diverses Les formes musicals basades en la imitació són la partita , la xacona, el passacaglia , el ricercare i la canzone , el ground i el passamezzo La transformació es pot efectuar per mitjà de l’ornamentació, de la figuració i de la disminució Hi ha diversos modes de variacions l’efectuada sobre un cantus firmus , la variació sobre ostinato…

De manera que O, P i P' són alineats, i els segments compleixen la relació La inversió és una transformació isogonal

L’estudi de les propietats del pla projectiu invariants sota una projectivitat són l’objecte d’estudi de la geometria projectiva Si f és una projectivitat, es demostra que el transformat x' , y' d’un punt x , y es troba per les equacions i que tota transformació donada per les anteriors equacions és una projectivitat plana, és a dir, que els punts x, y tals que a 3 x + b 3 y + c 3 = 0 es transformen en els punts impropis del pla projectiu

En condicions normals aproximadament un 1% de l’hemoglobina es troba en forma de metahemoglobina diferents enzims asseguren la seva transformació permanent a hemoglobina funcional Les causes més freqüents poden ésser adquirides per tòxics, com clorats, anilines, nitrats i sulfamides, i constitucionals per un dèficit congènit de diaforases o per una anomalia hereditària de l’hemoglobina La manifestació clínica principal és la cianosi