Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
ploma de mar
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris colonials de la família dels pennatúlids que pertanyen als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula
.
Generalment l’eix de la colònia té forma de pal, i és un zooide transformat i en part ensorrat De la part emergent es desprenen branques laterals sobre les quals es disposen els altres zooides de la colònia, cosa que dóna al conjunt de la colònia l’aspecte d’una flor Habiten a la Mediterrània, al Pacífic, a les mars australianes i a la Cantàbrica L’espècie més comuna a les costes dels Països Catalans és Veretillum cynomorium , que habita a pocs metres de fondària
Valldaneu

Església de Sant Pere de Valldaneu, a Sant Martí de Centelles
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situada sota els cingles del pla de la Garga, a la banda dreta del Congost.
Forma part del poblat de l'Abella, que fou creat dins la seva demarcació El lloc existia ja el 898 La parròquia de Sant Pere de Valldaneu era una de les set antigues parròquies de la baronia i després comtat de Centelles, coneguda des del 1007 En la seva demarcació hi ha antics masos històrics, com les Esglésies, el Castellar de Dalt i l’Oller, aquest transformat en indret residencial, amb una urbanització, on hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels
Europa
Mitologia
Filla d’Agenor, rei de Tir i Sidó.
Fou raptada per Zeus, transformat en brau, que la portà a Creta, i en tingué tres fills Minos, Sarpedó i Radamant Després es casà amb Asterió, rei de Creta Són nombroses les representacions artístiques centrades en aquest personatge relleus del temple de Selinus segle VI aC, pintures de Pompeia, mosaics del palau Barberini Ha estat un tema molt freqüent en el Renaixement i el barroc Ticià, Il Veronese, Carracci, G Reni, Rubens, etc també apareix als relleus de l’escala barroca del palau Dalmases de Barcelona
projectivitat
Matemàtiques
Transformació projectiva, és a dir, aplicació injectiva entre dos plans projectius no necessàriament diferents (f: p* →p*’, que transforma conjunts de punts col·lineals en conjunts de punts col·lineals.
L’estudi de les propietats del pla projectiu invariants sota una projectivitat són l’objecte d’estudi de la geometria projectiva Si f és una projectivitat, es demostra que el transformat x' , y' d’un punt x , y es troba per les equacions i que tota transformació donada per les anteriors equacions és una projectivitat plana, és a dir, que els punts x, y tals que a 3 x + b 3 y + c 3 = 0 es transformen en els punts impropis del pla projectiu
Sant Llorenç de Sant Andrià de la Conca (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat que conserva la disposició i alguns dels elements dels seus murs de l’obra del segle XII ECSA - J A Adell L’església de Sant Llorenç és als afores del poble de Sant Adrià, a llevant d’un petit raval que hi ha a l’est del poble, al peu de la carretera que ve de Tremp, passant per Tendrui Mapa 33-11252 Situació 31TCG213732 Per a anar-hi cal agafar una carretera que surt de Tremp, passa per Tendrui i arriba a Sant Adrià, després d’uns 8 km JAA Història No han estat localitzades fins a l’actualitat referències documentals que permetin conèixer el…
Sant Andreu de Malmercat (Soriguera)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, amb vestigis romànics visibles sobretot a l’absis ECSA - A Roig L’església parroquial de Sant Andreu és al nucli urbà del poble de Malmercat, a la part baixa del pendent del turó on s’esglaonen les cases JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG455927 Història Manquen notícies sobre la vila de Malmercat i l’església de Sant Andreu, ja que aquestes es redueixen al testament del cavaller Ramon Enard del 1122, en què llegà un alou a l’església de Sant Andreu situada davant del castell de Malmercat, i a la donació d’un mas a Malmercat a favor del monestir de…
Sant Martin de Novèla (Tuissan)
Situació Porta de la façana nord, un dels elements romànics més genuïns de l’edifici ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Martin és situada a la banda sud del segon clos murat o recinte jussà que tancava el castell de Novèla Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 54′ 30″ N - Long 2° 45′ 45″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història L’església de Sant Martin servia el culte a la petita comunitat rural de Novèla durant l’edat mitjana La primera menció documental explícita de l’ ecclesia Sancti Martini és de l’any 1119, quan…
Santa Eugènia del Congost

Església de Santa Eugènia del Congost
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia.
L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix s XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi
Ladoga

El llac Ladoga vers el sector més proper a Finlàndia
vitaly.repin (cc by-sa 2.0)
Llac
Llac de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad.
És el més gran d’Europa 18135 km 2 , 51 m de profunditat mitjana i 230 m de màxima, d’origen tectònic, transformat per l’influx de les glaceres quaternàries El volum d’aigua que conté és de 908 km 3 Hi ha unes 660 illes La costa nord és alta i espadada, i la del sud, baixa i en pendent suau Es glaça de desembre a febrer i es desglaça de març a abril Hi desemboquen els rius Volkhov , Svir’ i Vuoksa i hi neix el riu Neva
nucli urbà
Urbanisme
Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.
A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari