Resultats de la cerca

Pertany al de la “cançó de dansa”, com era a França el virelai i el rondeau i a Catalunya i a Provença la dansa, amb els quals sovint es confon El terme en provençal balada, en francès ballade, en italià ballata no és documentat abans del primer terç del s XIII La balada, semblantment a d’altres gèneres afins, duia refrany tornada inicial, cantat pel cor de balladors, i estrofes —generalment tres—, interpretades pel solista, el qual menava la dansa després de cada estrofa tot el refrany era repetit pel cor El contingut era líric, profà o religiós però no manquen balades dramàtiques i…

Des del 1927 treballà com a agent de borsa, feina que compaginà amb un gran interès per la llengua i la literatura Els anys trenta fou deixeble de Pompeu Fabra els seus apunts foren inclosos en el volum II de les Obres completes de Fabra publicades per Jordi Mir i Joan Solà i el 1937 obtingué el títol de professor de català Sanitari al front durant la Guerra Civil de 1936-39, després de la qual s’exilià, en retornar a Catalunya emprengué estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1948 Dedicat a l’ensenyament secundari des de la dècada de 1950, participà activament…

Durant l’Alta Edat Mitjana, Tolosa fou un gran centre de la poesia i el cant trobadorescos, i al segle XIII hi foren actius Aimeric de Peghilhan, Pèire Vidal i Ramon de Miraval, entre d’altres Simultàniament, a la universitat, l’estudi de la música era inclòs en el quadrivi, al costat de l’aritmètica, la geometria i l’astronomia Un dels millors exemples de la música religiosa medieval tolosana és l’anomenada Missa de Tolosa , del segle XIV i autor anònim La forta influència de la tradició trobadoresca explica la preeminència de la música vocal respecte de la sacra fins ben bé al…

Vida i obra Actiu durant el primer terç del segle XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou armat cavaller i, entre el 1430 i el 1433, se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre, darrer lliurament que l’autor enllestí del projectat Diari 1918 , conté trenta-tres poemes en prosa de contingut autobiogràfic i assagístic Amb ironia, Foix trenca amb els propòsits i pressupostos convencionals del gènere del dietari es distancia del concepte de llibre autònom i acabat l’escriptura esdevé esquerpa i artitzada en defugir la mateixa idea d’identitat individual Per bé que tots els textos foren escrits en primera persona, un dels pocs trets que fan unitària l’obra, la petjada del poeta es dissol en l’estil difícil i juganer, en una altra…

Llurs límits són, però, molt imprecisos, i sovint hom anomena indiferentment una mateixa composició per ambdós noms Dins la mètrica italiana evolucionà cap a la canzonetta

La ciutat té l’origen en una fortificació, probablement islàmica, documentada per primera vegada el 1026 Fonts històriques semblen apuntar que hi nasqué el trobador Guillem de Cervera a 1259 - d 1285, anomenat també Cerverí de Girona, actiu a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II Fou un dels darrers trobadors, i la seva obra és plena de referències a fets històrics de l’època Molt imitat per poetes catalans posteriors, la producció que se’n conserva és la més extensa de tota la literatura trobadoresca Cervera visqué una etapa de creixement…

Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…

Adés és maleït, perquè el seu cant és preludi de llur separació, adés és lloat, perquè els protegeix

Com a exemple conegut, en la literatura catalana cal citar el Maldit bendit de Cerverí de Girona 1271, que conté una part misògina i una altra d’elogi de les dones