Resultats de la cerca

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…

Situació Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta E Vives Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos Necròpoli La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície aproximada de 80 m 2 i arriba fins al…

Situació Un dibuix amb els temes que han estat representats a la paret vertical a dalt, guerrers i a baix, cavall amb genet Hom pot apreciar d’altres motius més indeterminats E Vives El grup de gravats del Roc de les Bruixes és un dels conjunts rupestres més interessants d’Andorra Són coneguts des de molt antic i potser per això hom donà aquest topònim a l’indret Situació x 1°35′45” — y 42°33′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que va de Canillo a Prats i, un cop arribats al poble, serà millor de demanar el camí, puix que és molt perdedor XLM Incisions Guerrers representats a la part…

Situació Vista del pont, un dels dos que habitualment han estat considerats romànics a Andorra Fou construït sobre el camí ral d’Andorra la Vella a la Maçana, al costat de la capella de Sant Antoni JM Ubach En el meravellós paisatge que forma la gran fondalada de la gorja de la Grella o de Sant Antoni, en un indret profundament engorjat entre parets de pedra que ha construït la mateixa natura i la densa vegetació de la ribera, hi ha el pont de Sant Antoni, un dels més típics de les Valls d’Andorra, antigament pas obligat per arribar a la Maçana des d’Andorra la Vella El pont es…

És també conegut com a saltiri o, simplement, els Salms El recull sencer, distribuït en cinc parts, era destinat probablement a acompanyar la lectura sinagogal del Pentateuc , dividit en perícopes repartides en un cicle de tres anys La compilació fou feta incorporant diversos reculls anteriors, entre els quals se'n destaquen dos l’un és anomenat “jahvista”, perquè dóna a Déu el nom de Jahvè salms 3-32 i 34-41, que uns títols tardans atribueixen a David i l’altre, “elohista”, del nom de Déu, Elohim, compost de tres colleccions atribuïdes als fills de Corè salms 42-49, a David salms 51-72 i a…

Amb una escriptura pròpia alfabet siríac , tingué com a centre la ciutat d’Edessa, a l’Osroene, i es difongué per tots els territoris de l’antiga Síria, especialment la Síria septentrional i la Mesopotàmia Gràcies a l’expansió missionera de l’Església Siríaca oriental o nestoriana, coneguda també per Església Caldea , el siríac arribà a l’Àsia central s’han conservat inscripcions del segle VII i fins a les regions de l’actual Pequín, com també a les costes del Malabar, a l’Índia del SW En retrocés davant la llengua dels dominadors àrabs, acabà desapareixent, pràcticament, al segle XIV i, a…

La constitució L’Institut Industrial de Terrassa, l’entitat que agrupava la important indústria llanera de la ciutat, serà el promotor del Banc, com ho havia estat el 1876 de la Caixa d’Estalvis de la ciutat Poques coses es van fer durant la segona meitat del segle XIX a Terrassa, al marge de l’Institut i dels seus industrials, que tenien també un pes fort a l’Ajuntament El banc es constituí a Terrassa el 24 de desembre de 1881 “ El objeto de la sociedad es apoyar con sus recursos, ya directa ya indirectamente a las clases productoras, a toda empresa que tienda a contribuir al desarrollo de…

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…

Situació L'església de Sant Andreu d'Andorra la Vella actualment es troba ubicada dins una urbanització Tot i que sovint ha estat qüestionat el seu origen romànic, conserva una planta típicament romànica, amb un absis semicircular a llevant i la porta d’entrada a migjorn JM Ubach La capella de Sant Andreu d’Andorra la Vella és emplaçada dins una urbanització que porta el mateix nom Situació x 1°31′45” — y 42°30′30” Per a arribar-hi cal desviar-se de l’avinguda de Meritxell, després de l’aparcament comunal que hi ha en direcció a França, pel carrer del bisbe-príncep Iglesias, el…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant JM Ubach L’església de Sant Serni de Nagol, consagrada l’any 1055, és situada en un planell petit a l’esquerra del riu de Serters, a la riba esquerra de la Valira, en un llogaret antigament anomenat Nagual , sobre un massís rocallós de formació esquistosa Situació x 17°30′35” — y 42°28′15” Per a arribar-hi, cal pujar a Sant Julià de Lòria per la carretera que porta a Nagol, població des d’on surt una carretera que va a Serters, la qual al cap d’uns 250 m passa pel costat mateix de l’església JVV Església Planta de l’església, amb…