Situació
Un dibuix amb els temes que han estat representats a la paret vertical: a dalt, guerrers i a baix, cavall amb genet. Hom pot apreciar d’altres motius més indeterminats.
E. Vives
El grup de gravats del Roc de les Bruixes és un dels conjunts rupestres més interessants d’Andorra. Són coneguts des de molt antic i potser per això hom donà aquest topònim a l’indret.
Situació: x 1°35′45” — y 42°33′30”.
Per a arribar-hi cal agafar la carretera que va de Canillo a Prats i, un cop arribats al poble, serà millor de demanar el camí, puix que és molt perdedor. (XLM)
Incisions
Guerrers representats a la part superior de la paret vertical. Hom hi pot apreciar el detall de la vestimenta i l’armament.
J.M. Ubach
Sobre el mur vertical, que separa dues terrasses decorades amb gravats esquemàtics prehistòrics, del Roc de les Bruixes de Prats, a la parròquia de Canillo, hi ha tot un conjunt de gravats d’època medieval, que, considerats com una unitat, podem descriure com la representació d’una batalla o l’acció d’uns guerrers a peu i a cavall.
La totalitat de les figures que componen el conjunt ocupa aproximadament un espai d’uns 2 m2, tot i que la majoria es troben concentrades en una àrea més reduïda, a excepció de dues. Tot i que cada figura presenta unes característiques pròpies, és evident que totes formen part d’una mateixa escena, en la qual hom pot distingir quatre tipus diferents de figures: dos cavalls amb els seus respectius cavallers, quatre figures completes de guerrers a peu, tres figures incompletes de guerrers i d’altres imatges.
Figura de cavall gravada a la paret vertical. El genet és inacabat i darrere seu hom pot observar una estructura indeterminada, en forma de torre.
J.M. Ubach
La representació dels cavalls és força tosca, sobretot la del més gros, amb la part davantera exageradament voluminosa; potser amb això hom volgué suggerir una gualdrapa o una faldilla protectora. Per contra, el cap de l’animal té unes mides reduïdes, desproporcionades amb relació a la resta del cos. Aquesta manca de proporcions és menys evident pel que fa al segon cavall, la qual cosa fa pensar en una certa evolució o perfeccionament. Tot i que tots dos cavalls tenen brides, que van del cap de l’animal al cavaller, on realment s’aprecien bé és en el primer animal. Sobre aquest hi ha una estructura quadrada amb quatre apèndixs superiors, la interpretació de la qual és difícil, ja que tant podria tractar-se d’una sella desplaçada enrere, com d’una imatge gràfica independent del cavall; en aquest darrer cas, podria tractar-se de la representació esquemàtica d’algun tipus de fortificació.
Pel que fa als cavallers, el del primer cavall és incomplet; només en fou gravada la part inferior del cos. Per contra, l’altra figura és completa. Representada frontalment, hom hi pot observar els trets de la cara, els cabells i el que semblaria un petit capell.
Entre els guerrers a peu destaca especialment la parella situada a la meitat superior del conjunt, a la qual semblen pertànyer les figures centrals. Tots dos han estat representats d’una mateixa manera i porten un armament similar, consistent en una espasa i una llarga llança. La representació dels cossos ha estat feta mitjançant dos triangles oposats amb les puntes lleugerament sobreposades; el triangle inferior és ratllat a fi de suggerir una faldilla. El guerrer de mà dreta té els trets més definits i hom pot observar clarament la forma de l’espasa de fulla llarga, i l’empunyadura amb creu i pom. Al cap porta un elm de forma cilíndrica, cònica a la part alta, amb una visera ben definida i una cimera o plomall sobre la part frontal. El guerrer de l’esquerra porta una espasa més estreta que l’anterior i un capell en comptes d’elm.
Pel que fa als altres guerrers, només dos han estat representats sencers. L’un, de mides més reduïdes que els altres, apareix frontalment, amb els trets de la cara ben definits i amb un capell dotat de reforços transversals. Els altres tres són figures incompletes més esquemàtiques, de les quals hom pot apreciar únicament les cames i el cos triangular amb ratlles a la part inferior, igual que els anteriors. Aquesta representació menys acurada els dona un caràcter secundari dintre el conjunt de l’escena.
La resta de les figures són esquemàtiques i, per tant, difícils d’interpretar, a excepció del pentàgon que hi ha situat a la part dreta superior, que hom pot identificar amb una representació solar.
Cronològicament cal pensar que aquest conjunt de gravats pot ésser situat dintre el segle XIII, més concretament en la segona meitat del segle. Bàsicament són dos els elements que permeten d’arribar a aquesta conclusió: d’una part, la tipologia de l’armament representat, l’elm cilíndric amb la part superior corbada començà a aparèixer en aquell moment i l’espasa amb creu i pom aparegué molt freqüentment vers el final del segle XIII i començament del XIV; d’altra part cal considerar el gran paral·lelisme existent entre aquest conjunt i els gravats de Castellfollit de Riubregós, a la comarca d’Anoia, datats dintre el mateix període cronològic.
Pel que fa a la interpretació global del conjunt, la dificultat consisteix a saber si es tracta d’una escena ideal, fruit de la imaginació de l’autor, o de la representació d’un fet històric concret. Si tenim en compte aquesta segona possibilitat, cal cercar en la història d’Andorra els períodes en què hagin tingut lloc enfrontaments armats prou importants per a merèixer una representació gràfica, i que siguin contemporanis d’aquest conjunt de gravats. Aquest possible enfrontament hauria hagut de succeir, doncs, amb anterioritat a la signatura dels pariatges (1278 - 1288), ja que a partir d’ells s’inicia un període de pau a les Valls d’Andorra. A nivell d’hipòtesi hom pot establir una certa relació entre aquesta escena guerrera i les lluites que van tenir lloc entre els dos cosenyors d’Andorra, el comte de Foix Roger Bernat III i el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i que acabaren amb la signatura dels esmentats pariatges. (DMC)
Per la A que s’endevina a l’anca dreta d’un dels cavalls i pel castell que hi figura al damunt hom podria suposar també una referència simbòlica a Arnau de Castellbò, en lluita contra els andorrans fidels al bisbe d’Urgell. En aquest cas l’escena caldria assignar-la a les darreries del segle XII o als inicis del segle XIII, atribució que s’avindria més amb els grafits del castell d’Oroners i que constitueix un curiós precedent de periodisme gràfic, en el qual la representació vol ésser fidel als fets. (MRR)
Bibliografia
- Mas, 1985, pàg. 56.