Resultats de la cerca
Es mostren 773 resultats
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…
solubilització
Química
Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
.
Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la interacció de…
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
Sant Miquel de Traguany (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta malmesa església, mig engolida per la vegetació Arxiu Gavín Les ruïnes, molt embardissades, de l’església de Sant Miquel són al costat del conjunt, també en ruïnes, del mas de Traguany, que és uns 5 km al nord de Pallerols, al costat d’una pista de nova construcció Mapa 34-12291 Situació 31TCG515568 Església És un edifici tan ple de bardisses que es fa difícil d’analitzar-ne les estructures Tanmateix, encara és possible constatar que es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, avui gairebé totalment enderrocada La nau…
Sargantana siciliana
L’anomenada sargantana siciliana Podarcis sicula és una espècie introduïda en algunes localitats balears És una sargantana de paret originària de la península Itàlica, força robusta i variable, amb un dibuix reticular o amb el dors uniformement verd, com en el cas de l’exemplar de la fotografia Javier Andrada Aquesta sargantana és indígena d’Itàlia i de països veïns, però ha format colònies estables a diverses localitats costaneres de la Mediterrània i d’altres mars Es troba a diversos punts de Menorca Mesura fins a 9 cm de cap i tronc, el seu cap és alt i llarg i el seu tronc és robust El…
Sant Martí de Mont-ros (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Les ruïnes de la capella de Sant Martí són situades a la costa del turó on hi havia el petit llogaret de Mont-ros, ara deshabitat i enrunat, al nord de Sant Ramon de Portell Són properes a la casa de Mont-ros i es troben pràcticament colgades de terra i vegetació, fet que en fa molt difícil la identificació dels elements El lloc de Mont-ros és documentat des del 1079, bé que de l’església no es tenen referències històriques Les ruïnes de l’església permeten endevinar la seva estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular No es conserven altres obertures que el pas de…
Sant Pau d’Ovarra

Sant Pau d’Ovarra
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra.
L’edifici L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada simple, a diferència de…
Santa Marina de Soriana, abans Sant Pere (Estopanyà)
Art romànic
Situació Església del nucli abandonat de Soriana, construcció del final del segle XI o l’inici del XII ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere, ara dedicada a santa Marina, es troba en un esperó rocallós, a l’extrem de llevant del nucli abandonat de Soriana Mapa 32-12 289 Situació 31TBG976550 S’hi arriba pel mateix itinerari que el descrit en la monografia del castell de Soriana Església Es tracta d’un edifici que ocupa un emplaçament molt ajustat, arran dels penya-segats, fet que motiva en part la seva irregularitat geomètrica La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó…
Santa Maria de Montpaó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
L’església de Santa Maria, avui reduïda a un munt de pedres, era situada a l’actual despoblat de Montpaó, que es localitza al cim de la serra que hi ha entre Sant Pere Gros i Rubinat Com totes les esglésies d’aquest sector de la Segarra, Santa Maria de Montpaó va ser bastida cap a mitjan segle XI, quan es procedí a la repoblació dels encontorns de Cervera Montpaó ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Muntpao Formava part del deganat d’Urgell i contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes pagades amb motiu de les croades…
Sant Corneli d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Petita església d’extrema simplicitat, convertida avui dia en borda de pastors Arxiu Gavín La capella de Sant Corneli és al cim de la muntanya homònima a la qual s’arriba després d’una dura ascensió de quatre hores des d’Abella de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG352722 Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt, consta que la capella de Sant Corneli, amb un sol altar, estava en bon estat MLIC Església És un edifici totalment desafectat i utilitzat només com…