Resultats de la cerca

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Els licors són edulcorats amb sucres naturals, acolorits o no De composició diversa, el contingut alcohòlic és superior a 30°, i el contingut en sucre, molt variable, és superior al 2% Hi ha una gran varietat de licors, amb noms diversos, que sovint fan referència al lloc d’origen o a la planta de la qual hom parteix anís, chartreuse , curaçao , menta, ratafia, etc Llur elevada concentració alcohòlica, el contingut en alcohols superiors i les essències els fan, en cas d’abús, més tòxics que les altres begudes alcohòliques vi i aiguardent L’elaboració dels licors destillats als Països Catalans…

Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es féu famós pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de València, marquès d’Astorga i de San Román El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques —que li proporcionaven queviures i cavalls— i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete El 1666 el lloctinent féu publicar una crida per a la seva captura amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’Àustria que disposés la collaboració de la justícia castellana Dos anys després, Artús…

Leonardo Utiel ~1650 — Sevilla 1730 treballà a Sevilla des dels anys 1670-75, on feu nombrosos edificis, en els quals combinà l’estucat amb la rajola vista vermella i les cúpules d’influència italiana la seva obra més important és el collegi seminari de San Telmo, del qual feu el claustre, la capella i la façana 1724-31 Matías-José Sevilla 1698 — ~1765 collaborà amb el seu pare, Leonardo, a San Telmo feu la capella de San Leandro 1733, a la catedral sevillana, i hom li atribueix un Tratado de mazonería ~1755 Ambrosio Sevilla ~1700 — 1775, fill de Leonardo, construí la capella…

És el continuador de l’obra històrica Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’ d’ Abraham ibn Dā’ūd , que completà fins el 1510 Segurament s’inspirà també en la crònica de Yosef ben Ṣaddiq Són interessants les notícies que dóna de l’expulsió dels jueus el 1492, bé que l’obra conté diversos errors i anacronismes