Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Nekao II
Història
Faraó d’Egipte (610-595 aC).
Fill de Psammètic I i segon faraó de la dinastia XXVI 664-525 aC Intentà de restablir el domini egipci a Síria i a Palestina valent-se de mercenaris grecs El 609 aC anà a Àsia en ajut d’Aššur-uballit contra Nabopolassar La derrota del sobirà assiri no el deturà i vencé Josies, rei de Judà i partidari de Nabopolassar, a Megiddo En 606-605 aC els egipcis controlaven Palestina, la costa fenícia i part de Síria, però la victòria de Nabucodonosor II a Karkemiš 605 aC posà terme a la política expansionista del faraó a l’Àsia A l’interior, Nekao II inicià l’obertura del Canal del Faraó…
testificar
Provar (una cosa) valent-se de testimonis o de documents autèntics.
embacinar
Enganyar (algú) valent-se de la seva inexperiència o bona fe.
Juli Soleràs
Literatura catalana
Personatge d’Incerta glòria, novel·la de Joan Sales.
Juli Soleràs és el personatge més important de l’obra —la guerra n’és el tema central—, pel fet de morir en plena joventut pels seus ideals Es tracta d’un personatge de gran complexitat, però misteriós i impenetrable, que és presentat des de la perspectiva dels seus dos amics Cruells i Lluís i, també, a través dels seus interminables monòlegs Juntament amb els dos amics, tots ells oficials que combaten en el bàndol republicà al front d’Aragó, evoca la seva vida Orfe de pares, visqué una infantesa singular amb una tia estranya, amb visions nocturnes Nascut a Grenoble, com Stendhal—autor…
genitiu
Lingüística i sociolingüística
Cas de les llengües indoeuropees que, bàsicament, determina el substantiu (al: «das Haus des Mannes», ‘la casa de l’home’; angl: «John’s hat», ‘el barret d’en Joan’; llat: «domus patris», ‘la casa del pare’).
En llatí hom estableix entre el genitiu i el terme determinat una relació gramatical no especificada, que pot cobrir totes les significacions dels altres casos i que hom detalla valent-se de la semàntica del context partitiva, possessiva, etc Per a Benveniste, el genitiu és el resultat de transposar un sintagma verbal relació nom-verb o verb-nom a sintagma nominal relació nom-nom així hom explica l’ambigüitat dels genititus “objectiu” patientia doloris i “subjectiu” patientia animi Les llengües romàniques no heretaren aquest cas, que ja al s I hom començava a substituir per…
analfabetisme funcional
Educació
Incapacitat per a utilitzar la lectura i l’escriptura a un nivell bàsic que permeti el desenvolupament normal dins la societat, malgrat haver après a llegir.
Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura…
espolinat
Indústria tèxtil
Teixit que porta mostres o dibuixos aïllats, produïts valent-se dels espolins.
turbinar
Indústria tèxtil
Centrifugar, escórrer (troques, robes, etc), valent-se de la turbina o centrifugadora.
Maria Rius i Camps
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Es formà a Llotja i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, on es llicencià en dibuix i pintura Cursà estudis de grafisme i dibuix a la Kunstwerkschule de Münster i a la Kunstgeweberschule de Berna Ha estat fundadora i presidenta 1982-84 de l’Associació Professional d’Illustradors Especialitzada en illustració de llibre infantil, fou cofundadora del Consell Català del Llibre per a Infants, i fou la primera docent d’illustració 1962 durant molts anys a l’Escola Professional per a la Dona de Barcelona Fou també coordinadora del grup d’illustració al primer Congrés de…
Sal·la
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (981-1010), fill d’Isarn i Ranlo i germà de Bernat, vescomtes del Conflent.
El 988 concertà, amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell, un important intercanvi de béns, que havia d’ésser decisiu per al desenvolupament ulterior del poder temporal de la mitra urgellesa a Andorra i la ciutat de la Seu La retenció de les esglésies de la Cerdanya i del Berguedà per part de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta i administradora d’aquells comtats durant la minoritat dels fills, l’obligà, el 991, a excomunicar els seus consellers i a interdir-hi la celebració dels oficis divins L’any 1001, en ocasió d’una anada a Roma, aconseguí del papa…