Resultats de la cerca

Centre agrícola coco, pebre, cafè, gingebre, nucli industrial indústria del cotó —el teixit de calicó prengué el nom de la ciutat— i centre de comerç sobretot pebre i copra Fou un focus comercial àrab des del segle VII Vasco da Gama hi arribà el 1498, i els portuguesos s’hi establiren el 1511 El 1664 la Companyia Anglesa de les Índies Orientals hi fundà una factoria per al comerç del cotó més tard n’hi fundaren els francesos 1698 i els danesos 1752 Ḥaidar ‘Alī destruí la ciutat el 1765 El 1790 fou ocupada pels britànics

Organitzada pel Club Atletisme Viladecans, amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, començà a disputar-se en un polígon industrial, però de seguida s’establí en un circuit d’1 km al Parc de la Torre-roja L’any 1987 acollí el Campionat d’Espanya, que guanyaren Manuel Alcalde i Emilia Cano També serví quatre vegades de Campionat de Catalunya 1989, 1992, 1997, 2006 En el seu palmarès, hi figuren Daniel Plaza, Valentí Massana, Josep Antoni González Cobacho, María Vasco, Encarna Granados, Mari Cruz Díaz, Reyes Sobrino, Beatriz Pascual, Mikel Odriozola i María José Povés

Nasqué com a resultat de la fusió entre el Grupo Correo i Prensa Española, que culminà amb la sortida a Borsa l’any 2006 Entre els mitjans que agrupa figuren els diaris ABC , El Correo , El Diario Vasco , Qué i El Norte de Castilla , entre altres mitjans escrits regionals, a més de les emissores ABC Radio, Net TV o Intereconomia, entre d’altres A través de Net TV, el Grupo Vocento també controla Disney Channel, Paramount Channel i MTV España El grup també participa en la producció de sèries i programes de televisió com Hospital Central , El Comisario o Qué apostamos

Treballà de tipògraf i fou membre de la CNT Després, a Santander, estudià nàutica, que abandonà, i es dedicà al periodisme El 1934 s’afilià a la Falange Española, de la qual arribà a ésser el director de premsa, i es destacà per la seva actuació el 1936 entre els sindicalistes barcelonins de la CNT A partir del 1943 publicà nombroses obres sociopolítiques, històriques i biogràfiques Historia del nacionalismo catalán 1944, reeditada l’any 1967, Luis Millet, cantaire de Cataluña 1951, Cataluña, síntesis de una región 1954, Historia de las Internacionales en España 1956-57, Historia de los…

Dedicada a l’exmarxador diverses vegades campió d’Espanya i de Catalunya i periodista Guerau Garcia, se’n disputaren onze edicions Impulsat per la Fundació Guerau Garcia, la primera edició es disputà al passeig dels Tillers del parc de la Ciutadella de Barcelona Les set primeres edicions es disputaren a Barcelona i el 1999 es traslladà a Calella, on se’n disputaren tres edicions, fins el 2001 Entre el 2002 i el 2004 la prova no se celebrà, però reaparegué el 2005 a Lloret de Mar, per desaparèixer definitivament Entre els vencedors hi ha Valentí Massana, guanyador de la primera…

Forma natural de la pilota basca, és la modalitat més antiga, la més dura i la que requereix una precisió més gran La pilota és diferent segons la installació en el frontó llarg té un diàmetre d’entre 60 i 62 cm i un pes de 101 a 107 g En el trinquet, el diàmetre és d’entre 59 i 61 cm i el pes oscilla entre els 95 i els 97 g Els clubs pioners a Catalunya han estat la Real Sociedad de Sport Vasco, el Club Natació Barcelona, el Club Natació Terrassa, el Club Manista i el Club Atano Els millors jugadors catalans han estat Paco Díaz, Rubén Arribas, José Luis del Villar, Juan Medina, Joan Oliva i…

Començà a practicar la marxa adinou anys sota les ordres de Moisès Llopart en el GCR la Seda També fou atleta del Futbol Club Barcelona i del club de la Policia Nacional En el Campionat d’Espanya fou dos cops campió dels20 km marxa en pista 1980, 1984 i campió dels 50 km marxa 1987 Participà en dos Campionats d’Europa 1982, 1986, tres Campionats del Món 1983, 1987, 1991, dos Jocs Olímpics 1984, 1988 i sis Copes del Món de marxa Guanyà el Campionat de Catalunya de marxa en ruta 1986 L’any 1991 abandonà la marxa d’elit després d’haver estat 29 vegades internacional Obrí una escola de marxa…

Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José Antonio de…

Estudià amb Conrado del Campo i Paul Dukas Fundador 1960 de la banda municipal de Sant Sebastià que dirigí fins el 1969, fou director de l’orquestra de cambra de Guipúscoa 1960-70, i professor d’harmonia al conservatori de Sant Sebastià 1948-82, del qual fou també director 1962-81 El 1937 guanyà el Premio Nacional de belles arts de San Fernando pel Quartet de corda Escriví, entre d’altres, Concierto vasco per a piano i orquestra 1947, les obres corals Aránzazu oratori, 1943 i poema simfònic del 1957, Charmangarria zera 1948, Eusko Salmoa 1980, Mitoen Sinfonia 1993, les òperes Zigor 1963 i…

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del…