Resultats de la cerca

Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’obra d’aquest…

Doctor en ciències polítiques i en dret per la Universitat de Budapest 1943 Estudià genealogia a Suïssa Fou membre del departament de ciències socials de la UNESCO, a París El 1964 fou elegit vicepresident de l’Acadèmia Internacional d’Heràldica Amb els seus treballs contribuí a l’aclariment genealògic d’importants figures de la història, i el 1970 fundà, amb altres, el Centre de Recherches Généalogiques et Héraldiques de Languedoc-Roussillon, a Besiers D’entre les seves obres cal destacar Étiennette dite Douce, comtesse de Provence XIe siècle 1962, La síntesis europea en el abolengo y la…

La seva carrera com a actor fou bastant limitada, però destacà la seva forta personalitat dramàtica i humorística Algunes de les seves pellícules com a actor són Quo Vadis 1951, Lola Montes 1955, Spartacus 1960, Topkapi 1964, Viva Max 1970, The Thief of Baghdad 1978 i Death on the Nile 1978 Com a realitzador debutà el 1946 amb School of Secrets , i després realitzà Romanoff and Juliet 1961 i Billy Budd 1962, que foren adaptades del teatre, i Lady L 1965 El 1977 produí per a la TV Jesus of Nazareth Posteriorment intervingué en els films Evil Under the Sun 1981, Memed my Hawk que també dirigí…

La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc

Fou educat per la seva tia paterna Olga Gäddä, de qui adoptà el cognom canviant-ne la grafia, i el seu marit Mikhail Ustinov ambdós pares adoptius d’origen rus Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb CM Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat Debutà a Estocolm 1952 en el paper de Chapelon a Le postillon de Longjumeau , d’Adolphe Adam Es distingí aviat com a tenor líric dotat amb una veu de gran flexibilitat Promogut per Herbert von Karajan , fou un cantant assidu de l’Opéra de…

Telegrafista i posteriorment advocat, a partir del 1922 dirigí el diari “Andratx” i la revista “Maricel” El 1931 fou elegit regidor de Palma, i l’any següent passà a formar part d’Acció Republicana Fou un dels organitzadors de l’Esquerra Republicana Balear abril del 1934, de la qual fou secretari polític Candidat en les eleccions a les corts del 1933 i el 1936, es trobava a Madrid el 19 de juliol de 1936 es traslladà a Barcelona i intervingué en l’organització de l’expedició del capità Bayo a les Illes Després anà a França setembre del 1936 i fou agregat al consolat de Niça Residí a Veneçuela…

El 1939 debutà al ballet de l’Òpera de París La seva interpretació de Carmen la consagrà internacionalment 1949, i el 1950, amb La Croqueuse de Diamants triomfà en el music-hall Ha actuat en una dotzena de films i ha enregistrat discs Amb el seu marit, Roland Petit , dirigí el Casino de París 1969-72 posteriorment hi collaborà, amb el ballet de Marsella, que ell dirigí

Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell Dugué la secretaria política de Francesc Cambó  mentre aquest fou ministre de foment El 1921 representà a les corts el districte de Solsona Després d’abandonar la Lliga Regionalista, la Dictadura de Primo de Rivera  el nomenà sotssecretari del ministeri del treball, del comerç i de la indústria 1924 El 1925 n'esdevingué ministre 1925-30 En proclamar-se la Segona República s’exilià voluntàriament, es vinculà a Renovación Española i esdevingué seguidor del feixisme, evolució que plasmà en  la seva obra La…

Retratista, expressà una sensibilitat derivada de la de JJ Rousseau i molt dintre l’esperit i el gust del retorn a l’antiguitat de la fi del s XVIII Fou retratista de Maria Antonieta des del 1779, la qual retratà nombroses vegades Maria Antonieta i els seus fills 1787, Musée National de Versailles et des Trianons Exiliada des de l’any 1789, tingué un gran èxit com a retratista de l’aristocràcia arreu d’Europa Entre els seus retrats cal esmentar Mme Vigée-Lebrun i la seva filla 1789, Musée du Louvre i Corina 1808, retrat de Mme de Staël, castell de Coppet, Vaud

El primitiu nucli urbà Nydeck s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural Historisches Museum i Kunstmuseum Schweizer Landesbibliothek Universitat de Berna, fundada el 1834 Alhora és també un centre industrial indústria siderúrgica, metallúrgica, editorial La població activa treballa, majoritàriament, en el sector…