Resultats de la cerca
Es mostren 1364 resultats
Orseolo
Família noble veneciana.
Els membres més importants foren el dux Pietro I Orseolo Pere Orsèol el seu fill Pietro II Orseolo , dux de Venècia 991-1009, que acabà el palau ducal i estengué el seu domini a la Dalmàcia 1000 el fill d’aquest, Ottone Orseolo — Constantinoble 1032, dux de Venècia 1009-26, que, a causa de les seves desavinences amb el patriarca d’Aquilea, es veié obligat a exiliar-se a Constantinoble 1026 un germà seu fou rei d’Hongria Pere I d'Hongria
Abdülhamit I
Història
Soldà otomà (1774-89).
Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III
John Bright
Història
Polític britànic.
El 1835 conegué Richard Cooden, amb qui lluità per l’abolició dels aranzels del blat Corn Laws i, en general, pel lliurecanvisme El 1843 accedí a la Cambra dels Comuns, on romangué més de vint-i-cinc- anys Proposà de canviar Gibraltar per un tractat de lliure comerç amb Espanya D’idees radicals, defensà l’extensió del sufragi, la reforma agrària i la disminució dels imposts Fou membre de dos ministeris Gladstone Amb Joseph Chamberlain fundà el partit liberal, del qual veié la crisi el 1886
René Lévesque
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Polític i periodista quebequès.
El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968
marxisme leninisme
Economia
Filosofia
Política
Variant del marxisme, fruit de l’elaboració que en féu Lenin.
Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985
Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca
Institució docent fundada l’any 1799 per la Societat Mallorquina d’Amics del País, continuació de l’Escola de Matemàtiques fundada el 1779 per la mateixa societat.
El 1802 se'n féu càrrec el consolat de mar i terra, fins el 1850, que passà a dependre de l’Institut Balear A partir del 1880 es veié afectada per la decadència del comerç mallorquí i de la navegació a vela, i desaparegué el 1914 Fou substituïda, del 1920 al 1924, per una escola estatal del 1926 al 1943, per una escola privada i a partir del 1944, per una nova Escola de Nàutica, sota el patrocini de la cambra de comerç i dependent de l’Escola de Nàutica de Barcelona
Lleó Antoni Tressols
Història
Inspector de policia.
Cap dels serveis de policia de Barcelona a partir del 1893 Conegut com El Vinagret en record de la seva actuació en els baixos fons de la ciutat quan era jove quasi analfabet, però astut i eficaç, es veié tanmateix superat davant l’onada de terrorisme anarquista En especial, fou molt recriminada la seva actuació davant la bomba del carrer dels Canvis Nous, el 1896, que desencadenà el procés de Montjuïc Posteriorment, actuà com a intermediari entre el confident terrorista Joan Rull i els governadors civils Bivona i Osorio y Gallardo, en 1905-08
Suíntila
Història
Rei visigot (621-631).
General de Sisebut, fou elegit en morir el fill d’aquest, Recared II lluità contra els bascs i càntabres, expulsà els bizantins i dominà quasi tota la península Ibèrica Organitzà i millorà l’administració de justícia Isidor de Sevilla l’anomenà “pare dels pobres” Associà al tron el fill Ricimer i governà amb la collaboració de la muller, Teodora, i del germà, Geila Esdevingué un tirà i reprimí durament les conspiracions per això es veié odiat i abandonat Enderrocat per Sisenand, duc de Septimània, que tingué el suport franc, fou expulsat de la península Ibèrica
Amalasunta
Història
Reina dels ostrogots.
Filla de Teodoric I el Gran i mare d’Atalaric, durant la minoritat del qual 526-534 actuà de regent La seva política d’apropament a Orient li valgué l’hostilitat del partit nacional, el qual trobà en la mort d’Atalaric 534 l’ocasió de la revolta Aleshores la regent es veié obligada a compartir el poder amb el seu cosí Teodat El 535, aquest l’empresonà a Bolsena, on morí poc temps després, fet que provocà la intervenció militar de Justinià i el començament de la reconquesta d’Itàlia pels bizantins
Hug II dels Baus
Història
Magnat occità, fill gran de Ramon I dels Baus.
En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona