Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
binturong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors de la família dels vivèrrids, gros (2 m de longitud total), de cos robust, amb pèls molt llargs que formen plomalls auriculars.
El color verd fosc del pèl és conseqüència de les algues verdes simbionts que hi viuen la cua és cònica i prènsil, i és plantígrad De règim omnívor i costums nocturns, camina lentament i balancejant-se Viu als boscs alts del sud-est asiàtic, des de l’Himàlaia fins a Sumatra i Java
llavió

llavió
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 30 cm de llargada.
Té el cos verd, amb tornassols daurats i blaus el cap és groc amb bandes verdes i les aletes alternen el blau, el groc i el verd Presenta un dimorfisme sexual molt acusat És un dels peixos més freqüents i coneguts de les costes rocalloses mediterrànies, a poca profunditat S'alimenta d’invertebrats del fons
Brighella
Teatre
Personatge masculí de la Commedia dell’Arte.
Representa el criat astut, amic dels cants i de la música, que es burla dels seus senyors i ajuda els joves enamorats Porta una mena de lliurea blanca i pantalons blancs, amb ratlles verdes al davant, als costats, als braços i també als pantalons Sembla que el nom ve del mot italià briga , ‘engany’
xantofil·la
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos carotenoides oxigenats que ocorren en la natura conjuntament amb els carotens.
Solen ésser alcohols, i presenten l’estructura carbonada del carotè o licopè Entre els més importants cal esmentar la luteïna, un dels pigments més estesos en la natura, que ocorre en totes les plantes verdes conjuntament amb la clorofilla i el β-carotè, i també la criptoxantina, la licoxantina, la rubixantina, la zeaxantina i la licofilla
serra d’Alcaraz
Serra
Serra de la península Ibèrica a l’E de Sierra Morena.
És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer
Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya
Partit polític
Organització política fundada al novembre de 1983 a la Bisbal d’Empordà quan els integrants del Moviment Ecologista Català decidiren en la IV Assemblea convertir-se en partit.
Es definia com a ecologista, pacifista, llibertari, nacionalista i partidari d’una democràcia de base Impulsà la creació d’un partit ecologista estatal i s’integrà en la federació Los Verdes, però poc després del I Congrés de la federació celebrat a Cardedeu el 1985 se’n donà de baixa en desacord amb el model organitzatiu del nou partit El 1986 signà amb aquesta federació el Pacte de l’Ebre, que establia que Los Verdes no actuarien en l’òrbita catalana, ni AV-MEC a la resta de l’Estat En les eleccions legislatives de 1986 obtingué 22839 vots Però el 1987 AV-MEC…
Haría
Municipi
Municipi de la província de las Palmas, Canàries, situat a la península NE de Lanzarote.
L’economia es basa en l’agricultura patates, cereals, fruites, vinyes N'és característica la cotxinilla Hi ha també ramaderia camells, bestiar de cabrum S'hi produeixen vins reconeguts És un centre turístic important del qual en destaca el mirador del Río, a la costa NW, i a l’altre extrem, la cova de Los Verdes i els Jameos del Agua
cícade
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les cicadàcies, amb aspecte de palmera que comprèn unes 16 espècies, pròpies de la zona tropical compresa entre Madagascar i la Polinèsia.
Posseeixen un estípid subllenyós i fulles pinnades dividides en segments uninervis, verdes tot l’any Són plantes dioiques, les mascles amb estròbils d’estams revestits inferiorment pels sacs pollínics, i les femelles amb fulles carpellars pinnatipartides i llanoses que, a la part basal, presenten de 2 a 6 primordis seminals Algunes espècies són plantades com a ornamentals, especialment C revoluta
polla d’aigua
Polla d’aigua
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm, que és de color negrenc amb una ratlla blanca irregular als flancs i té les infracobertores caudals blanques amb una llista negra al mig.
El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans
hemimorfita
Mineralogia i petrografia
Silicat de zinc hidratat, Zn4(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral pertanyent a la subclasse dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és tabular, i els cristalls presenten un clar desenvolupament hemimòrfic Té un color blanc amb tonalitats blaves o verdes i un esclat de vidre La duresa és de 5, i la densitat de 3,4 a 3,5 És intensament piroelèctric i piezoelèctric, i és utilitzat com a mena secundària del zinc