Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Dengue
Patologia humana
El dengue és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric, endèmica en les zones tropicals i subtropicals, que es transmet per picada de mosquit i que evoluciona amb síndrome febril intensa i hemorràgies en diversos teixits El dengue forma part de les denominades febres hemorràgiques víriques , a causa del seu origen víric, perquè és transmesa pels mosquits i perquè provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus del dengue , que pertany al gènere Arboviridae , que desenvolupen el cicle vital en l’home —sembla que també en algunes espècies de simis— i en els mosquits…
Els bericiformes: mirall o peix rellotge
L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres tenen 18 o…
Una espècie amenaçada: el tabac gros
Mata d’ Atropa baetica en el seu hàbitat Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Les localitats d’ Atropa baetica al massís del Port, única referència fins ara als Països Catalans, representen la presència més septentrional i oriental d’un tàxon propi de les muntanyes Bètiques i Subbètiques i de l’Aties mitjà i el Rift, al Marroc El fet de trobar-se a l’extrem de la seva àrea de distribució i molt allunyada d’on es concentren la major part de les poblacions si es deixen de banda algunes localitats no sempre prou ben aclarides del sud-oest del Sistema Ibèric confereix a aquesta planta un…
filipèndula
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de flors blanques o vermelloses, oloroses i agrupades en cimes.
Creix en vorades de bosc i en herbassars humits
caloplacàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les caloplacals que comprèn líquens crustacis, especialment calcícoles o corticícoles, amb espores hialines, sovint de coloracions groguenques o vermelloses (presència de parietina).
Caloplaca , crustaci, conté més de 400 espècies Fulgensia , lobulat al marge, sol ésser terrícola
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses,…
fonollada negra
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades i dentades, de flors vermelloses agrupades en raïm i de fruits capsulars.
Es fa en camps i en herbassars de la muntanya mitjana
morera de paper

Branca de morera de paper
Chiyako92 (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre caducifoli i dioic, de la família de les moràcies, de fulles ovades i serrades, de flors masculines en inflorescències amentiformes i flors femenines en glomèruls i d’infructescències vermelloses.
Arbre ornamental i d’ombra, és nadiu de l’Àsia oriental i de la Polinèsia, on l’escorça, un cop neta i batuda, és utilitzada com a tela
Les tafrinomicètides
Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…
marcet
Botànica
Herba bulbosa de la família de les liliàcies, de fulles linears i flors verdes o brunes, de vegades vermelloses o ataronjades, pròpia de les brolles i pastures seques de la regió mediterrània.