Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…
els Abruços
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, al vessant adriàtic.
El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins Arezzano A…
sistema de posicionament global
Sistema mundial de posicionament o radiolocalització, basat en la captació per un receptor especial dels senyals emesos per una xarxa de 24 satèl·lits dels EUA, que té un vessant militar i un altre de civil.
Construït per la marina nord-americana, el primer satèllit del programa militar NavStar GPS, iniciat el 1973, fou llançat l’any 1977 i, com tots els que el seguiren, orbita a uns 20 200 km d’altitud, amb un període de 12 hores Fins molt més tard la xarxa GPS, en construcció, no estigué també disponible per a usos no militars El sistema té dos modes de funcionament, un de molt precís, basat en el codi P i restringit als exèrcits dels EUA, i un altre que introdueix un error volgut, normalment inferior als 100 m, basat en el codi C/A i obert als usos civils L’usuari, dotat d’un receptor que…
el Coll

Parc de la Creueta del Coll, Barcelona
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de la Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt.), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de Font-rúbia), actualment parròquia.
Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca Els anys cinquanta i seixanta fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya amb sectors de barraques Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta…
serra del Corb
Serra
Serra (936 m alt.) de la Garrotxa, entre la plana d’en Bas i la vall d’Hostoles.
Forma el sector occidental de l’alineació muntanyosa subpirinenca que, des de la plana d’en Bas fins al pla de Banyoles , separa les conques del Fluvià i del Ter el coll de Fontpobra les separa de la serra de Finestres, sector central d’aquesta alineació És un relleu en forma de costa, acinglerat al vessant septentrional, damunt la vall del Corb on hi ha el poble i l’església de Sant Miquel del Corb i el pla de Sacot on hi ha la notable fageda d’en Jordà Al vessant meridional es formen el riu Brugent i la riera de Sant Iscle Les formacions volcàniques condicionen el…
Gisclareny

Gisclareny (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà; comprèn la vall alta del Bastareny i una part del vessant esquerre del riu de Saldes, que forma el límit S del terme.
Situació i presentació Per l’E i N limita amb Bagà pel S amb Guardiola de Berguedà pel N amb la Baixa Cerdanya termes de Bellver i Montellà i Martinet, i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i oriental del terme…
pic de Noucreus
Cim
Pic (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus , drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres
Transhimàlaia
Serralada
Sistema muntanyós del Tibet.
Malgrat ésser de la mateixa edat geològica de l’Himàlaia, certs autors el consideren exterior al conjunt estructural himalaià És al N del curs superior del Tgsanpo La seva altitud supera els 6 000 m El vessant S és bastant humit i boscós el vessant N, que mira cap a l’interior del Tibet, és més àrid
pic de Comaloforno

El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
Great Dividing Range
Serralada
Serralada que voreja la costa oriental d’Austràlia, des de la península de Cape York, al NE del continent, fins a l’estat de Victòria, al S.
És a la línia de partió d’aigües dels rius que corren del vessant occidental fins a la conca del Murray i dels que baixen amb curs torrencial pel vessant oriental cap al Pacífic Les altituds són modestes, excepte al S, on s’alcen els Alps Australians, en els quals són més considerables i culminen al mont Kosciusko 2 230 m