Resultats de la cerca
Es mostren 868 resultats
Francesc Pardo i Artigas

Francesc Pardo i Artigas
© Bisbat de Girona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili Provincial…
Agustí Bernaus i Serra
Cristianisme
Bisbe missioner caputxí.
Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat…
ducat d’Atenes

Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© Fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
Josep Fortaner
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador rossellonès.
Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà 1785 i vicari de la catedral de Sant Joan Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne
Pere de Pau
Història
Cavaller.
Governador dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1386 en nom del nou vicari Bernat de Cornellà Reduïdes gairebé a Atenes les possessions catalanes i assetjada la ciutat des del 1385 pel florentí Rainer Acciajuoli, Pau envià un procurador, Guerau de Rodonelles, a Catalunya per tal que demanés al rei noves instruccions per a la defensa Joan I li feu prestar homenatge al vescomte de Rocabertí, novament nomenat vicari Mentrestant, el 15 de gener de 1387, Atenes havia caigut en poder dels florentins, tret de l’Acròpolis, on es mantenia Pau amb la guarnició Després de diverses…
Josep Ponç
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Fou vicari general de Vic 1721-44 Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums
Jaume Serra i Barceló
Historiografia catalana
Erudit.
Vicari general del bisbat d’Oriola, doctor en cànons i ardiaca de la seu d’Oriola, redactà una Defensa oriolana sobre la división de las asesorías de governador y de baile de Orihuela 1646
Joan Vinyoles
Cristianisme
Monjo cartoixà i predicador.
Professà a la cartoixa de Montalegre Fou prior de Valldemossa i de Valldecrist i vicari i procurador de Montalegre És autor d’un sermonari Sermones varios , la majoria de sermons del qual són en català
Joan Maria Grumet de Montpié
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou el darrer abat de Sant Martí del Canigó 1779-83 Fou vicari de l’arquebisbe de Tolosa Llenguadoc El 1791 es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat Fou executat pel comitè revolucionari de Lió
Sant Jaume de Bràfim
Art romànic
Tot i que el lloc de Bràfim és documentat des del segle X, l’indret no es repoblà i organitzà fins a mitjan segle XII, com fa suposar el fet que Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona i senyor del lloc, el 10 de setembre de l’any 1159 atorgués una carta de poblament als habitants de “ illas meas villas de Abrafim in ipsas marchas de Gaiano ” El primer esment de l’església d’ Abrafim es troba en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 adreçada a l’església de Tarragona En el seu origen tingué consideració de parròquia, però més endavant esdevingué sufragània de Sant Pere de Vilabella,…