Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
Glarus
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa que s’estén pel vessant septentrional dels Alps del mateix nom.
La capital és Glarus 5 600 h est 1994 És una regió muntanyosa que comprèn la conca del riu Linth i els seus afluents, fins al llac de Wallensee El relleu és format per un seguit de cadenes calcàries que separen la vall del Linth de la de l’alt Rin i que culminen en el Tödi, amb 3 623 m d’altitud La població, de llengua alemanya, hi és escassa i es manté pràcticament estacionària En l’agricultura, predominen el farratge i les pastures, base d’una important ramaderia bovina L’economia es basa, però, en una indústria tèxtil de llarga tradició És important la producció d’energia hidroelèctrica El…
Fugger
Música
Família de marxants, banquers i mecenes de la música alemanys.
La primera referència documentada de l’activitat musical de la família Fugger data del segle XV Sota la seva protecció, l’antiga ciutat impe-rial d’Augsburg es convertí, durant el Renaixement, en un important centre d’activitat artística, literària i musical En el període comprès entre el final del segle XVI i el principi del XVII, importants músics visqueren a Augsburg i desenvoluparen la seva activitat gràcies a aquesta família El testimoni del seu mecenatge artístic consta en les dedicatòries dirigides a alguns dels seus membres que apareixen en moltes colleccions de música…
Pere I d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea.
Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill concedí alguns…
trilobitomorfs
Paleontologia
Subembrancament d’artròpodes fòssils, amb el cos subdividit en una part anterior (el cap), una de mitjana (el tòrax) i una de posterior (el pigidi), cadascuna de les quals és constituïda per un eix central i unes pleures laterals.
El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle El tòrax…
Weimar
Ciutat
Ciutat del land de Turíngia, Alemanya.
Situada a la riba esquerra de l’Ilm afluent del Saale, és un centre turístic i industrial aparells elèctrics, maquinària de precisió, indústries químiques, etc Residència d’Otó II 975, el castell fou seu d’un primitiu comtat La ciutat fou fundada el 1254 pel comte d’Orlamünde i passà al domini dels Wettin 1372 Després de la divisió territorial de Turíngia 1547, esdevingué la capital del ducat de Saxònia-Weimar 1556 i, posteriorment, del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach 1741-1918 Centre cultural i intellectual d’Alemanya s XVIII-XIX, hi visqueren i hi ensenyaren JGvon Herder,…
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i, després de la…
Mindel
Geologia
Segona glaciació quaternària alpina, iniciada fa 500.000 anys i acabada cent mil anys després, que rep el nom del riu Mindel, afluent del Danubi.
En el seu transcurs tingué lloc una fase interstadial temperada La glaciació Mindel es correspon amb la glaciació americana de Kansas Durant aquesta glaciació la humanitat ja estava estesa per Àfrica i Europa D’uns 520000 anys és l’edat de les capes de Trinil, a Java, on hom trobà per primera vegada restes de Pithecanthropus erectus La mandíbula de Mauer a Alemanya, amb una antiguitat de 500000 anys, la caixa craniana d’Olduvai II a Tanzània i les mandíbules i els fragments de crani trobats a Ternifine Algèria i a la pedrera Thomas Marroc són exemples de pitecantrops que visqueren…
Santa Maria de Montalegre (Tiana)
Art romànic
Nom d’una antiga església i comunitat femenina situada a l’indret de l’actual Conreria, dins el municipi de Tiana, traspassat més tard a la cartoixa bastida sota seu entre el 1423 i el 1459 El lloc és documentat des del 1256, que hi ha notícies d’un grup de monges o donades aplegades en dit lloc El 1265 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, va convertir-lo en un monestir regular de canongesses augustinianes regit per la priora Guillema i amb dotze monges La comunitat va subsistir en aquest lloc fins el 1362, que es va traslladar a Barcelona L’edifici, capella i antic convent fou adquirit pels…
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
escola de Mègara
Escola filosòfica que agrupà diversos pensadors que visqueren durant els segles V i IV aC.
Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les teories en el seu diàleg…