Resultats de la cerca

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986

Amb gairebé el 60% dels vots, els italians rebutgen la proposta de reforma constitucional del primer ministre italià, Matteo Renzi, que essencialment volia agilitzar la presa de decisions polítiques, reduint dràsticament el pes i els poders del Senat, i també centralitzar l’Administració Després d’aquest resultat, Renzi fa efectiva la dimissió i el dia 12 el substitueix el fins aleshores ministre d’Afers Estrangers, Paolo Gentiloni

El brûlot portava ganxos als penols de les vergues, destinats a ésser enganxats a l’arboradura del vaixell que hom volia incendiar Normalment navegava, protegit per altres vaixells, amb una petita dotació, que l’incendiava i l’abandonava, amb una embarcació menor, quan era prop dels vaixells enemics Després d’alguns èxits importants, els brûlots caigueren en desús en augmentar la capacitat de maniobra dels vaixells

Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora

El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou estacionari…

El seu objectiu principal fou aglutinar joventut ultradretana d’arreu d’Espanya per incorporar-la a Juntas Españolas Volia “constituir una tendencia joven y radical en el nuevo partido”, “una especie de Fronte della Gioventú en el MSI” Quan el 1985 es palesà el fracàs de Juntas, PyL entrà en crisi i es dissolgué, si bé alguns seguidors s’integraren al Frente Nacional Edità una publicació del mateix títol

Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita

Construït entre el 1260 i 1280, el monjo montserratí Benito de Peñalosa hi fundà un priorat el 1632, a precs del general Wallenstein, que volia fer-ne un monestir comparable al de Catalunya El 1672 hi fou entronitzada una imatge de la Mare de Déu de Montserrat Mort, però, Wallenstein, Peñalosa fou nomenat abat del monestir de Montserrat-Emmaús, prop de Praga, que centralitzà la devoció montserratina en terres bohèmies

Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga proangevina 1424-28 encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols Morta aquesta 1436, lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç sovint fingí, en veure's amenaçat, que volia canviar de bàndol El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona

Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories