Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
sufossió
Geomorfologia
Hidrografia
Erosió produïda per infiltració d’aigua en un terreny, que provoca l’arrossegament del material granular del sòl des de la superfície fins a la part inferior.
Dóna lloc a conductes tubulars de dimensions variables, els quals poden arribar a constituir una xarxa subterrània de drenatge La subfusió provoca la degradació i el collapse de talussos, amb la consegüent pèrdua de sòl Afecta materials poc consistents, com ara llims, argiles, graves, loess i tosques volcàniques, i és característica de zones àrides i semiàrides Als Països Catalans el procés de subfusió té lloc, entre altres indrets, a la formació superficial de la conca d’Òdena Anoia, constituïda per dipòsits incoherents sorres i llims de glacis i terrasses fluvials
realgar
realgar
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic, AsS.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls sovint en prismes curts i també granulars o en incrustacions Té bona exfoliació La duresa és d’1,5-2 i la densitat de 3,58 De color entre vermellós i ataronjat, té una brillantor resinosa N'hi ha a les venes hidrotermals sulfídiques, juntament amb orpiment i altres minerals d’arsènic També es pot trobar accidentalment a les calcàries i dolomies, i també com a producte de sublimació de les emanacions volcàniques i fonts termals A l’Estat espanyol n'hi ha a Astúries
magma
Mineralogia i petrografia
Líquid a alta temperatura (més de 600°C) que en refredar-se origina roques (magmatització).
Si el refredament és lent i s’esdevé a una certa profunditat, origina les roques plutòniques si s’esdevé a la superfície, el refredament és ràpid i origina les roques volcàniques Segons el seu quimisme pot ésser magma granític àcid, ric en SiO 2 , amb composició pròxima als granits, i que es forma sota els continents, a 20-30 km de profunditat, o magma basàltic bàsic, pobre en SiO 2 , amb composició pròxima al basalt, format a uns 40 km de profunditat en els continents, però només a 10 km als oceans
paleosol
Geologia
Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica i que s’ha conservat fins avui, bé com a sòl relicte o no enterrat, o bé com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques.
Els paleosols poden ésser subaeris o subaquàtics Els paleosols estudiats per la paleopedologia assenyalen un moment històric d’installació de la vida, especialment la vegetal, sota condicions paleoclimàtiques i paleoambientals, les quals poden ésser deduïdes de llur estudi Les superfícies de discordances, de disconformitats i dels paleorelleus solen conservar els paleosols més o menys erosionats Se solen trobar també sepultats sota les laves volcàniques i els mantells de piroclasts sota els sediments eòlics dunes i loess i en els contactes que separen els ciclotemes, ritmes i…
cicle geològic

El cicle de les roques
© fototeca.cat
Geologia
Cicle constant de creació i destrucció experimentat per la Terra.
A la superfície terrestre, les roques són sotmeses a processos erosius que donen lloc a sediments, els quals, un cop soterrats per un altre procés anomenat litificació, es transformen en roques sedimentàries En determinats contexts geodinàmics per exemple, durant la formació d’una serralada, on poden donar-se unes certes condicions de pressió i temperatura les roques sedimentàries són sotmeses a una sèrie de transformacions, les quals donen lloc a les roques metamòrfiques Quan se supera un límit en la pressió i la temperatura es produeix la fusió de la roca anatèxia amb la formació d’un magma…
Egea Meridional
Divisió administrativa
Regió de Grècia integrada per les illes Cíclades i del Dodecanès, que formen, respectivament, dos nomoi
.
La capital és Hermoúpolis 13 877 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa illes de l’Egea, amb l'Egea Septentrional , de semblants característiques geogràfiques illes resultants d’una àrea d’enfonsament de materials calcaris i cristallins, litoral molt retallat, i freqüents erupcions volcàniques i terratrèmols La població, de baixa densitat 50 h / km 2 el 1991 es dedica com més va més al turisme en detriment de les activitats econòmiques tradicionals com són l’agricultura vinya, olivera, tabac, fruiters, la ramaderia ovins i la sericicultura Hi ha artesania…
les Cevenes

Paisatge de les Cevenes
© Jaume Ferrández
Serralada
Serralada d’Occitània, França, formada per l’aixecament del costat sud-est del Massís Central i oberta cap a la vall inferior del Roine i la plana del Llenguadoc pel sud, que dibuixa un arc de 480 km de llargada.
És la principal divisòria d’aigües entre els rius mediterranis Ardecha, Gard i Erau i els atlàntics Loira, Tarn i Alier És constituïda sobretot per roques metamòrfiques gneis, esquists intensament plegades i afectades pels moviments orogènics hercinians Hi ha també formacions calcàries del Juràssic i volcàniques Tenen una altitud mitjana entre els 900 i 1200 m i culminen a 1750 m Hi ha carbó vora Alès, que abasta la indústria pesant Els castanyers d’aquesta regió són famosos, i a la part nord hom conrea la vinya El 1970 fou creat el parc nacional de les Cevenes 84000 ha
sanidina

Sanidina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de potassi, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats, que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls prismàtics i curts La seva duresa és 6, i la densitat, 2,56 L’esclat és de vidre i a vegades de perla És incolor Hom el pot confondre fàcilment amb la microclina Hom el troba amb facilitat a les roques volcàniques que tenen potassi, com les traquites i riolites És corrent a la península Ibèrica n'hi ha als basalts de Canàries i a les roques efusives àcides de Cartagena i del cap de Gata A Catalunya n'hi ha al Montseny, a Camprodon i al cap de Creus
alunita
Mineralogia i petrografia
Sulfat bàsic d’alumini i potassi (K, Na)Al3(SO4)2(OH)6.
Cristallitza en el sistema trigonal, i forma cristalls petits que es troben en druses o en masses granulades o compactes té bona exfoliació i és de color blanc o groguenc Té duresa 3,5-4 i pes específic 2,6-2,9 Existeixen jaciments, entre d’altres llocs, prop de Roma, d’on hom en prepara alum romà L’alunita és el resultat de la descomposició de roques traquítiques per l’acció de les dissolucions de sulfurs alcalins i d’aigües oxidants A vegades es troba també en venes irregulars d’origen hidrotermal, en alteracions de roques volcàniques i en sediments argilosos
parc nacional de Las Cañadas del Teide

Vista general del parc nacional de Las Cañadas del Teide
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona de l’illa de Tenerife, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 13 571 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
El seu territori es divideix entre els municipis de La Orotava, Guía de Isora, Santiago del Teide i Icod de los Vinos Comprén el volcà del Teide 3718 m i el vell cràter de las Cañadas, que resta uns 1700 m per sota El parc rep el seu nom de les carrerades que les successives erupcions volcàniques crearen als vessants del Teide El paisatge és àrid i volcànic La vegetació és constituïda fonamentalment per extensions de matollar de genísties especialment retama , mentre que els arbres són escassos bàsicament pi i cedre canari La fauna és escassa, amb domini dels llangardaixos, i d’…