Resultats de la cerca

Fill del diplomàtic Antoni Faraudo i Stagno Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona Com a oficial del cos d’intendència — on arribà al grau de general de brigada — participà en la campanya de Cuba 1895-98, i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà Tornà a Barcelona i, parallelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, publicà un Recull de textes catalans antichs 1906-12 en divuit fascicles Edità nombrosos texts medievals,…

És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati correspon a aquesta…

Vida i obra D’ideologia carlina, fundà La Tradición i dirigí El Radical Fou membre de la Companyia de Jesús 1897-1905 Durant la dècada de 1920-30 fou nomenat director del Museu Arxiu de Tortosa, on creà l’hemeroteca i la biblioteca, i designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1934 fou nomenat delegat provincial de belles arts Cronista oficial de Tortosa des del 1941, fou acadèmic de la Real Academia de la Historia de Madrid i ingressà en l’orde d’Alfons X el Savi L’obra per la qual és conegut és la Historia de Tortosa y su comarca 1933-59, en vuit volums, de la…

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…

És inclinat cap a la badia d’Alcúdia, la plataforma miocènica des Pla, molt baixa en alguns sectors, hi és recoberta d’alluvions quaternaris, aportats pels torrents de son Bauló Real i na Borges, el més important i partioner amb el terme d’Artà També són quaternàries les platges sorrenques Aquests terrenys convenen a les pinedes de pi blanc, que cobreixen la costa 1 191 ha El 1982 la terra útil ocupava 7 357 ha el 86,7% del terme, de les quals 4 687 ha el 63,7% de la terra útil eren conreades Els principals conreus eren els herbacis 3 079 ha i els fruiters de secà 1 588 ha, ametllers,…

La Fundació disposa de sis espais expositius que formen part del llegat arquitectònic català a Barcelona Barcelonès, l’Espai Volart, l’Espai Volart 2 i el Museu Can Framis a Palafrugell Baix Empordà, el Museu Can Mario a Torroella de Montgrí Baix Empordà, el Museu Palau Solterra, i a Vila-seca Tarragonès, el castell de Vila-seca L’Espai Volart i l’Espai Volart 2 foren inaugurats l’any 2002 Ocupen, respectivament, els antics magatzems de la finca modernista Casa Antònia Puget i els baixos de la Casa Felip, del mateix estil, reformats a propòsit i situats a la dreta de l’Eixample barceloní En…

El volum significa la consolidació —però pràcticament també la darrera mostra— de la poètica més típicament noucentista assentada en llibres anteriors És un cant a la ciutat al llarg de l’any, la «visió de la ciutat en transmudança» de què l’autor parla al pròleg La seva pretensió, però, queda lluny d’aquest marc temporal, el qual s’usa com a element de cohesió estructural La ciutat que s’hi canta és distorsionada per un doble procés d’idealització i de distanciament irònic, que el mateix autor s’encarrega de justificar al pròleg per tal que pugui ser entès com a fórmula civilitzadora i no…

El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística  El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a  La Illustració Catalana  i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos,  entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915 Las…