Resultats de la cerca

Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

Es formà a les files de l’AA Pedal Com a amateur , competí amb el SEAT i el Ferrys Guanyà les Voltes a Òdena 1961, Lleida i la Ribera 1962 i Tarragona 1967, 1968, i fou campió de Catalunya de carretera 1967 Fou professional entre el 1968 i el 1972 a les files del Ferrys 1968, el Pepsi Cola 1969, el Werner 1971 i el Coelima 1972 S’imposà al Campionat d’Espanya de contrarellotge per regions i al Campionat de Catalunya de neoprofessionals 1968 Guanyà el premi de la muntanya de la Vuelta a Guatemala 1968 i fou tercer a la Volta a Portugal 1970 Disputà també la Vuelta a Mèxic 1972 i…

Estudià violí, composició i direcció d’orquestra al Conservatori Superior de Música de València Posteriorment assistí als cursos de Franco Ferrara a Siena 1972 i 1973, on obtingué el premi extraordinari de l’Accademia Musicale Chigiana Després d’haver collaborat amb Hans Werner Henze a Montepulciano, dirigí l’Orquestra Municipal de València entre el 1976 i el 1979, i desenvolupà una intensa carrera fins a arribar a assumir la direcció musical de l’Òpera de Karlsruhe 1985-90 A partir del 1984, després d’actuar al Festival de Granada, inicià la seva projecció internacional i s’…

Estudià des del 1953 amb Santiago Baranda Reyes i obtingué el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals del seu país 1965 Es donà a conèixer amb una gira per l’Amèrica del Sud i després marxà a Munic per estudiar amb Hugo Steuer i Ludwig Hoffmann a la Staatliche Hochschule für Musik El 1973 rebé el Premi Itàlia de Televisió per la seva interpretació del Concert en sol major de M Ravel L’any següent estrenà a Londres l’obra Tristan per a piano, orquestra i cinta magnetofònica, de Hans Werner Henze El 1991, en commemoració del segon centenari de la mort de WA Mozart, interpretà la integral…

Els dipòsits nohan d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa…

Estudià música al Conservatori de Graz amb Robert Wagner i debutà amb l’orquestra d’aquesta ciutat el 1940 El 1951 inicià la tasca docent al Mozarteum de Salzburg, i del 1953 al 1958 fou director principal de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 debutà a la Deutsche Oper de Berlín i tres anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena, on destacà especialment amb les estrenes d’òperes d’autors contemporanis En el gènere simfònic, sobresortí en la direcció d’obres d’Anton Bruckner i Gustav Mahler El 1966 dirigí l’estrena mundial de Tancredi e Cantilena , de Hans Werner Henze Entre el…

Influït per Eugeni d’Ors, el 1939 començà l’activitat pictòrica simultàniament amb cursos de filosofia i lletres Membre i pensionat de la Fundació Avon Humboldt, treballà a l’escola de Kronenburg 1944, prop de Werner Peiner i, freqüentà els tallers de Kölbe, Brecker i Thorak Després d’estades a Venècia, a Roma i a Ravenna 1947, desenvolupà una gran activitat en la tècnica del mosaic, primer a Terrassa i després a Madrid Té obres al monestir de Montserrat, a Terrassa, a Molins de Rei, a Madrid, al Valle de los Caídos —la vasta decoració de la cúpula— i en molts altres llocs de la…

Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera contemporània…

Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb  I soliti ignoti  1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia  1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli  1960, Il gattopardo 1963 i  Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia  1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini,  L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el documental…