Resultats de la cerca

Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció Estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Collegi de Carreres El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja, a la classe d’arquitectura dirigida per Josep Casademunt Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid pels acadèmics,…

Situació i presentació El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya S’estén des dels turons de Castellar 1318 m i de Torrelles 1305 m, al S, on limita amb Urús i Riu de Cerdanya, fins al curs del Segre, que delimita el terme al NW, al límit amb Isòvol Al NE i E confronta amb Das i a ponent amb Bellver de Cerdanya Situat al mig de la Plana de la Cerdanya, el seu relleu no té altituds significatives, tot i que hom troba el coll de Saig 1147 m, pas estratègic a l’edat mitjana que assenyalava els límits entre la Batllia i la resta de la plana cerdana L’abundor d’aigües freàtiques…

Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21 establiments i la…

És situada al límit amb el de Serra de Portaceli Camp de Túria, al voltant de la font de Barraix , d’aigües minero-medicinals

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície de conreu abasta 1240 ha,…

L’antiga església parroquial Sant Julià, romànica, depèn de la de Das esmentada ja el 839, és un interessant edifici romànic del s XI

Situació Vista de l’església de Sant Salvador de l’Avencó des del sector sud-est M Anglada La capella queda prop de la població d’Aiguafreda i a la vegada de la riera de l’Avencó, que coincideix amb el límit del terme municipal És situada en una cota de 450 m a la costa esquerra de la vall, enmig d’edificacions disperses d’una urbanització suburbial Mapa L37-14354 Situació 31TDG389244 A l’extrem de migjorn de la població d’Aiguafreda hi ha el carrer de l’Avencó, que continua amb una pista que porta a la capella al cap d’un quilòmetre Queda al costat de tramuntana separada uns 30 m del camí En…

La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…