Resultats de la cerca

El 1974 ingressà a l’Escola Nacional de Dansa i el 1975 s’incorporà a l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón de Buenos Aires El 1980 formà part del Ballet de Cambra del mateix teatre, i el 1982 va ingressar com a primer ballarí a la Fundació Teresa Carreño de Veneçuela, des d’on arribà al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Brasil El 1986 Mikhaïl Barychnikov l’integrà com a primera figura a l’American Ballet Theatre El 1990 fundà la seva pròpia companyia, Ballet Argentino, el primer grup estranger que actuà al Palau Hermitage de Sant Petersburg Convidat a ballar amb les companyies més…

De família d’immigrants judeorussos, s’inicià professionalment a l’inici de la dècada de 1970 com a guionista de programes de televisió La seva primera incursió en el cinema fou com a guionista dels films  Silent Movie 1976 i High Anxiety 1977, dirigits per Mel Brooks Debutà a la direcció el 1982 amb Diner , una comèdia dramàtica autobiogràfica amb la qual fou candidat a un Oscar com a millor guionista La seva producció posterior ha estat generalment ben rebuda Hom pot esmentar-ne The Natural 1984,  Good Morning, Vietnam 1987 i, especialment, Rain Man 1988, film amb el qual aconseguí l’Oscar…

Arran de la mort de Cromwell, li dedicà les Heroic Stanzas 1659 Es casà amb la filla del comte de Berkshire El 1663 publicà la primera peça de teatre, The Wild Gallant , i posteriorment The rival Ladies 1664 i The Indian Emperour 1665, on seguia les directrius de Corneille Cal esmentar també les comèdies The Mock-Astrologer 1668 i Marriage-à-la-Mode 1673 El poema Annus mirabilis or the Year of Wonders 1666 li donà fama i una posició a la cort Sobre les intrigues polítiques del duc de Shaftesbury, en contra del de York, escriví la sàtira Absalon and Architophel 1681 Defensà l’…

Els temes més tractats en la seva obra són la psicologia femenina, les formes de vida a la costa oest i la generació hippy dels anys seixanta La primera novella fou  Run, River 1963, a la qual seguiren  Play as it Lays 1970, A Book of Common Prayer 1977, Democracy 1984 i  The Last Thing He Wanted 1996 Publicà nombrosos articles, alguns dels quals sobre les seves experiències a Califòrnia foren recollits en el volum Slouching Towards Bethlehem 1968, la seva primera obra de no-ficció, mentre que  The White Album 1979 és una compilació dels escrits publicats en revistes com  Life , Esquire , The…

Llicenciat en filosofia i lletres història, feu estudis a l’Escola Massana de la qual és professor i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona Es donà a conèixer com a humorista gràfic a El Papus i Por favor , i ha collaborat en altres revistes i diaris S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells Com a illustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’illustració d’Apa o Opisso Entre les seves obres destaquen Les onades 1987, Pim, pam, pum poma 1989, Simón el dragón 1991, Poesies de…

Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres  Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs  Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña  La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes  Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici  Arte visigodo en España , de Pere de Palol  La Universidad de…

Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990,…

Estudià química a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en enologia i viticultura a la Universitat de Dijon 1959 i a la de Montpeller 1982 L’any 1962 s’incorporà al celler familiar Miquel Torres SA , on assumí la direcció tècnica i introduí la innovadora tècnica de la fermentació en fred, creà nous vins i introduí ceps estrangers a Catalunya Fou també pioner en l’emparrat dels ceps i en la recuperació de varietats autòctones catalanes L’any 1991, a la mort del seu pare, Miquel Torres i Carbó, fou nomenat president de l’empresa i n’és conseller delegat Ha organitzat nombrosos seminaris…

Professional des del 1992, jugà successivament als equips Manchester United 1992-2003, Real Madrid 2003-07, Los Angeles Galaxy 2007-12 i Paris Saint-Germain 2012-13 Entre el 1996 i el 2009 fou 115 cops titular de la selecció anglesa i 59 capità Migcampista ofensiu, amb el Manchester United guanyà sis cops la Premier League 1996, 1997, 1999, 2000, 2001, 2003, una Lliga de Campions 1999 i una Copa Intercontinental 1999 Amb el Real Madrid aconseguí un campionat de Lliga 2007 i una Supercopa d’Espanya 2003 amb Los Angeles Galaxy dues Lligues MLS 2011, 2012 i amb el Paris Saint-Germain una Lliga…

De molt jove sentí la necessitat de compartir les seves experiències amb la natura a base d’explicar-ne històries A catorze anys féu les primeres fotografies i decidí estudiar art a la Universitat de Minnesota Començà la carrera professional com a fotògraf del Worthington Daily Globe Aviat aconseguí algunes collaboracions en el National Geographic , on podia expressar el seu interès pel patrimoni natural i per la seva conservació El 1978 fou contractat per aquesta publicació, en la qual ha continuat collaborant També ha publicat reportatges a Life , Newsweek , Time , The Smithsonian i Geo…